AQUESTA TARDOR

*
Aquesta tardor el color és la tristesa
que es vesteix d'ombres en el cel,
mentre jo a l'espill miro el gel
que emana de la teua pell en la malesa.

Ara jo acace la bellesa
al bell mig de la llum i d'un violoncel
que plora amb la seua música als meus cabells,
deixant-me somiar amb la teua enteresa.

Propose que la nit hi siga un nom
atrapat al buit de l'amor,
per a eixir al món en un pronom.

Voldria que es detingués ja el dolor
i veure damunt d'un cristall que ets l'hom
lliurat a la meua història en una flor.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


****

ESTE OTOÑO

Este otoño el color es la tristeza
que se viste de sombras en el cielo,
mientras yo en un espejo miro el hielo
que emana de tu piel en la maleza.

Ahora yo persigo la belleza
en medio de la luz y un violonchelo
que llora con su música en mi pelo,
dejándome soñar con tu entereza.

Propongo que la noche sea un nombre
atrapado en el hueco del amor,
para salir al mundo en un pronombre.

Quisiera que parara ya el dolor
y ver sobre un cristal que eres el hombre
consagrado a mi historia en una flor.


Ana Muela Sopeña