*
Ara que les xarxes ens envolten
la soledat avança inexorable
cap al punt centrípet de l'ànima.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AHORA QUE LAS REDES
Ahora que las redes nos envuelven
la soledad avanza inexorable
hacia el punto centrípeto del alma.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ana, aHora i sempre que som embolicats, abrigats, quelcom que és fonamental és una busca vitrall (que mou els nostres òrgans), una busca que persistix, que abracem per la seua insistència.
ResponEliminaUn bese't
Gràcies per les teues paraules, Miguel.
ResponEliminaTots estem cercant una mica. De vegades sabem què és i unes altres no. Les xarxes socials ens permeten conèixer a molta gent, però la soledat segueix ací. Trobar a una persona ja és una heroicidad.
Una abraçada des de la poesia
Ana