*
Descendeix per la meua pell fins a la gruta
de l'ensomi perdut a les muntanyes,
aterra al meu cos
com si fos un camp de batalla.
Inicia entre els meus iris els teus rituals
de litúrgies amades pel vent,
llisca les teues dues mans pel meu ventre
i atrapa un univers paral·lel.
Il·lumina les meues palpebres de llum
amb les teus dits asedegats dels quasars,
frega'm amb els teus llavis de la pluja
per a somiar que existesc en aquesta Terra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ATRAPA UN UNIVERSO
Desciende por mi piel hasta la gruta
del ensueño perdido en las montañas,
aterriza en mi cuerpo
como si fuera un campo de batalla.
Inicia entre mis iris tus rituales
de liturgias amadas por el viento,
desliza tus dos manos por mi vientre
y atrapa un universo paralelo.
Ilumina mis párpados de luz
con tus dedos sedientos de los cuásares,
rózame con tus labios de la lluvia
para soñar que existo en esta Tierra.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 11 d’octubre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada