dissabte, 3 d’octubre de 2009

AURORES DE SILENCI

*
Aurores de silenci
entre les llunes negres
i un eclipsi de sol
que travessa la meua pell en la teua memòria.

Els meus ulls somorgollats en el teu espai
desprenen les seues visions,
amb púlsars i oceans
atrapats en nits de cristall.

L'aigua que m'inunda,
amb nius de falcies
i esferes de vocals entre gebrada,
persegueix les teues imàtgens.

Respiració, batecs
que obliden horitzons de nostàlgia
als mons oberts de paper.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AURORAS DE SILENCIO

Auroras de silencio
entre las lunas negras
y un eclipse de sol
que atraviesa mi piel en tu memoria.

Mis ojos sumergidos en tu espacio
desprenden sus visiones,
con púlsares y océanos
atrapados en noches de cristal.

El agua que me inunda,
con nidos de vencejos
y esferas de vocales entre escarcha,
persigue tus imágenes.

Respiración, latidos
que olvidan horizontes de nostalgia
en los mundos abiertos de papel.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari