CAMINS BIFURCATS

*
I
Nostàlgia de la pell de la paraula,
entre la llum d'un món subterrani,
xiuxiuejant bellesa sense rellotges.

II
Saviesa arcana en l'espai
d'una ombra en camins extraviats
en estàtues de sal.

III
Fertilitat d'oceans
als cossos somnàmbuls
que en l'ebriesa del caos
s'allunyen respirant sense les caretes.

IV
El poder no aconsegueix ser d'aigua,
escapa de la ferida
i s'instal·la en subsòls sense les claus.

V
Trenca l'alba en paisatges
on la vibració de les paraules
es deté en oceans de boira.

VI
Fum en la broma,
en pètals de somnis i de fulles
que només s'estremeixen amb el vent.

VII
Un camí cap al punt de l'amor
em permet seguir en la nuesa.

VIII
Les síl·labes de tots els poetes
em contemplen en nits d'humitat,
amb ocells nocturns
i pluja silenciosa
que dormita en voreres suaument.

IX
El so de l'ona
quan trenca en la foscor,
als penya-segats dels llops,
m'endinsa al misteri dels pulsars.

X
Sorra en caragoles d'orfandat,
per a somiar amb tu, sense el mur.

XI
Les teues lletres llisquen pels meus arcs
d'enigmes amagats en la terra.

XII
Vocals, consonants i diftongs
enmig del sender primigeni.
Iniciació sagrada, numenosa.

XIII
Camins bifurcats en la boira
per a eixir del pànic,
amb els ulls oberts a l'atzar.

XIV
Un camí d'estels,
heptasíl·labs
que duen cap a regnes infinits.

XV
Una altra via diabòlica,
en la depredació més absoluta
disfressada de lúbrics instants.

XVI

I la ruta de l'alquímia impregnada de quasars,
on viuen sense temps
les prímules que aspiren a ser mònades.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CAMINOS BIFURCADOS

I
Nostalgia de la piel de la palabra,
entre la luz de un mundo subterráneo,
susurrando belleza sin relojes.

II
Sabiduría arcana en el espacio
de una sombra en caminos extraviados
en estatuas de sal.

III
Fertilidad de océanos
en los cuerpos sonámbulos
que en la ebriedad del caos
se alejan respirando sin las máscaras.

IV
El poder no consigue ser de agua,
escapa de la herida
y se instala en subsuelos sin las claves.

V
Amanece en paisajes
donde la vibración de las palabras
se detiene en océanos de niebla.

VI
Humo en la bruma,
en pétalos de sueños y de hojas
que se estremecen sólo con el viento.

VII
Un camino hacia el punto del amor
me permite seguir en desnudez.

VIII
Las sílabas de todos los poetas
me contemplan en noches de humedad,
con pájaros nocturnos
y lluvia silenciosa
que dormita en aceras suavemente.

IX
El sonido de la ola
cuando rompe en lo oscuro,
en los acantilados de los lobos,
me adentra en el misterio de los púlsares.

X
Arena en caracolas de orfandad,
para soñar contigo, sin el muro.

XI
Tus letras se deslizan por mis arcos
de enigmas escondidos en la tierra.

XII
Vocales, consonantes y diptongos
en medio del sendero primigenio.
Iniciación sagrada, numinosa.

XIII
Caminos bifurcados en la niebla
para salir del pánico,
con los ojos abiertos al azar.

XIV
Un camino de estrellas,
heptasílabos
que llevan hacia reinos infinitos.

XV
Otra vía diabólica,
en la depredación más absoluta
disfrazada de lúbricos instantes.

XVI
Y la ruta de la alquimia impregnada de cuásares,
donde viven sin tiempo
las prímulas que aspiran a ser mónadas.


Ana Muela Sopeña