*
Al meu amic i gran poeta Miguel Íñiguez
La lluita no acaba a la tardor,
és un temps de canvis.
Atzar dins del nus,
òrfens de la ferida,
renaixement i llum cap a un sol lúdic.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HACIA UN SOL LÚDICO
A mi amigo y gran poeta Miguel Íñiguez
La lucha no termina en el otoño,
es un tiempo de cambios.
Azar dentro del nudo,
huérfanos de la herida,
renacimiento y luz hacia un sol lúdico.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ana, com huerfanos de la ferida, desig d'avançar, abraçar tot possible renaixement. La teua paraula que sintetitza i estimula.
ResponEliminaUn beset
Miguel:
ResponEliminaM'alegra que aquest poema t'haja agradat. Tots som orfes de la ferida. Venim d'instants durs i renaixem. La vida és un constant renaixement. Morir i renàixer fins a l'infinit.
Una abraçada
Ana