*
Les algues s'esmunyen per les meues mans
amants de carícies,
en l'arrel de l'aigua primigènia.
La teua música abandona els sentits
entre els meus dits suaus,
amb la pell imantada per estrelles
i nens que persegueixen una altra llum.
El meu mar sap de ferides
al cos de l'altra realitat.
La teua lluna va embolcallant-me a les coves
amb sogues de memòries infinites.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MI MAR SABE DE HERIDAS
Las algas se deslizan por mis manos
amantes de caricias,
en la raíz del agua primigenia.
Tu música abandona los sentidos
entre mis dedos suaves,
con la piel imantada por estrellas
y niños que persiguen otra luz.
Mi mar sabe de heridas
en el cuerpo de la otra realidad.
Tu luna va envolviéndome en las cuevas
con sogas de memorias infinitas.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada