*
El teu silenci m'arrossega
cap a una gruta oculta entre la sorra,
m'hi torne líquida,
em fusione amb sal dels mil·lenaris.
La teua distància transmuta
el meu oceà en cimbell de l'esglai
i aconsegueix que la meua pell
es transfigure.
El teu mutisme és un fuet
que em fa retornar
a les cavernes,
em converteix en dona
del paleolític.
Enmig de l'espai
et comunique en morse
que tot allò que hi ha
em pertany.
Em fusione amb núvols
i viatge cap a l'instant de la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU SILENCIO ME ARRASTRA
Tu silencio me arrastra
hacia una gruta oculta entre la arena,
allí me torno líquida,
me fusiono con sal de los milenios.
Tu distancia transmuta
mi océano en señuelo del asombro
y logra que mi piel
se transfigure.
Tu mutismo es un látigo
que me hace regresar
a las cavernas,
me convierte en mujer
del paleolítico.
En medio del espacio
te comunico en morse
que todo lo que existe
me pertenece.
Me fusiono con nubes
y viajo hacia el instante de la lluvia.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada