*
I
La boira als teus arrels solitaris
no et permet veure
a l'espaordit infant de la lluna.
II
Un silenci de boira en la distància
em xiuxiueja en la nit
que ets meu.
III
Un jeroglífic
en la llinda de boira
es descomposa.
IV
Pretens que la boira et diluesca
en les paraules màgiques del somni.
V
Boira als teus ulls,
amor secret.
Sublimació.
VI
Un somni entre la boira et sedueix
i t'invita a viure
abstret.
VII
Els camps de cirerers a la boira
es dilueixen en caos fractal de tu.
VIII
La boira en la teua mirada
encén en la meua pell lúbrica mil somnis.
IX
Boira als carrers,
una ombra a la teua pell.
Em lliure càlida.
X
Naufragis en la boira de les teues parpelles
en relacions fredes de la teua història.
Una llum et fa veure que tot és somni.
XI
Contemple els rellotges de llavors
avançant sense treva
i un silenci fingit
als espais primigenis.
Esmicole els vòrtexs de boira.
T'aixoplugue al recer del meu cos.
XII
Camine pels carrers solitaris
i mussite a la boira.
Embaste les galàxies a la meua agulla
per a somiar amb mons de visions.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESBOZOS EN LA NIEBLA
I
La niebla en tus raíces solitarias
no te permite ver
al asustado niño de la luna.
II
Un silencio de niebla en la distancia
me susurra en la noche
que eres mío.
III
Un jeroglífico
en el umbral de niebla
se descompone.
IV
Pretendes que la niebla te diluya
en las palabras mágicas del sueño.
V
Niebla en tus ojos,
amor secreto.
Sublimación.
VI
Un sueño entre la niebla te seduce
y te invita a vivir
ensimismado.
VII
Los campos de cerezos en la niebla
se diluyen en caos fractal de ti.
VIII
La niebla en tu mirada
enciende en mi piel lúbrica mil sueños.
IX
Niebla en las calles,
una sombra en tu piel.
Me entrego cálida.
X
Naufragios en la niebla de tus párpados
en relaciones frías de tu historia.
Una luz te hace ver que todo es sueño.
XI
Contemplo los relojes de semillas
avanzando sin tregua
y un silencio fingido
en los espacios primigenios.
Desmenuzo los vórtices de niebla.
Te cobijo al amparo de mi cuerpo.
XII
Camino por las calles solitarias
y susurro a la niebla.
Enhebro las galaxias en mi aguja
para soñar con mundos de visiones.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 13 d’octubre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada