*
Et bressole en les meues paraules
i en les meues síl·labes,
atrape al bell mig de la llum
les teues metonímies,
m'engronse en fanals
de metàfores
i ascendesc
per la gruta alexandrina.
Em somorgolle en vocals,
m'entrellace ¡ amb signes de la teua història,
em baralle en cadències i en imàtgens
a través dels versos entre segles.
Invente els vocables
de la meua pell,
m'inspire en els poetes
del perfum
i et llig en les nits
de silenci.
Abandone el camí mentre fluesc
amb heroics, melòdics i sàfics,
per a lliurar el calze a la deessa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
FAROLAS DE METÁFORAS
Te mezo en mis palabras
y en mis sílabas,
atrapo entre la luz
tus metonimias,
me columpio en farolas
de metáforas
y asciendo
por la gruta alejandrina.
Me sumerjo en vocales,
me entrelazo con signos de tu historia,
me mixturo en cadencias y en imágenes
a través de los versos entre siglos.
Invento los vocablos
de mi piel,
me inspiro en los poetas
del perfume
y te leo en las noches
de silencio.
Abandono el camino mientras fluyo
con heroicos, melódicos y sáficos,
para entregar el cáliz a la diosa.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada