dimarts, 13 d’octubre de 2009

A GIACOMO LEOPARDI

*
A propòsit del seu poema "El somni"

En somnis he sentit la seua presència
parlant-me en xiuxiueigs d'un altre espai,
més enllà de l'abisme de la mort,
entre els matossars de la ruta.

L'ombra dels meus dies
s'entreté sense paranys
amb cèrvoles que dilueixen les seues pors,
en camins de sal i de pregàries.

Esperits d'hores que protegeixen,
al penya-segat de la nit,
la meua ànima de llum en les tenebres.

Amor entremesclat amb paraules
que subjau en el temps
a través dels segles, en la sang,
i lliura la veritat i la bellesa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A GIACOMO LEOPARDI

A propósito de su poema "El sueño"

En sueños he sentido su presencia
hablándome en susurros de otro espacio,
más allá del abismo de la muerte,
entre los matorrales de la ruta.

La sombra de mis días
se entretiene sin trampas
con ciervas que diluyen sus temores,
en caminos de sal y de plegarias.

Espíritus de horas que protegen,
en el acantilado de la noche,
a mi alma de luz en las tinieblas.

Amor entremezclado con palabras
que subyace en el tiempo
a través de los siglos, en la sangre,
y entrega la verdad y la belleza.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada