LA BROMA ENS DILUEIX

*
I

La broma ens dilueix en el seu silenci
mentre la nit avança sobre el món.


II

Broma als teus ulls,
les meues nines t'esperen.
Veig un llampec.


III

El matí m'inspira enmig de la pluja
mentre la broma et sedueix.


IV

T'acarone la pell en el secret
de la broma enigmàtica d'ombra.


V

Broma del sud
a les meues mans de nàiade.
Bosc al meu calze.


VI

La llinda de la broma
t'inclina cap als vòrtexs de sorra.


VII

Els naufragis avisen
dels rellotges d'aigua al bell mig de la broma.
Detectar el destí no és tan fàcil.


VIII

El meu cor de broma et desitja
a través dels prismes dels segles.


IX

Broma de l'est,
espirals de llum.
Eclipsi i lluna.


X

Un misteri de broma et dissol
al centre del vòrtex.


XI

La broma del teu cos
em porta a laberints interiors,
m'hi reconstruesc amb la teua essència.


XII

Castells a l'arena del desert,
amb la broma inspirant
cap a un silenci etèric sense pluja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA BRUMA NOS DILUYE

I

La bruma nos diluye en su silencio
mientras la noche avanza sobre el mundo.


II

Bruma en tus ojos,
mis pupilas te esperan.
Veo un relámpago.


III

La mañana me inspira entre la lluvia
mientras la bruma te seduce.


IV

Te acaricio la piel en el secreto
de la bruma enigmática de sombra.


V

Bruma del sur
en mis manos de náyade.
Bosque en mi cáliz.


VI

El umbral de la bruma
te inclina hacia los vórtices de arena.


VII

Los naufragios avisan
de los relojes de agua entre la bruma.
Detectar el destino no es tan fácil.


VIII

Mi corazón de bruma te desea
a través de los prismas de los siglos.


IX

Bruma del este,
espirales de luz.
Eclipse y luna.


X

Un misterio de bruma te disuelve
en el centro del vórtice.


XI

La bruma de tu cuerpo
me lleva a laberintos interiores,
allí me reconstruyo con tu esencia.


XII

Castillos en la arena del desierto,
con la bruma inspirando
hacia un silencio etérico sin lluvia.


Ana Muela Sopeña