divendres, 16 d’octubre de 2009

LA DONA DE L'ESPILL

*
A la meua estimada amiga Conxa González Nieto

La dona de l'espill
et mira des d'un món d'obsidiana,
et
xiuxiueja
a
l'oïda
els enigmes del somni de la mort.

En l'ombra de l'alba
trobes als arbres la veu
de tots els que una vegada
respiraren
del nostre alé
en l'espavent.

En la pedra de sol
un híbrid descobreix la mirada
del doble que vetlla
els codis d'hivern
enmig de la gebrada.

La dona de l'espill
t'obsequia amb cançons
de les línies tel·lúriques de Gaia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA MUJER DEL ESPEJO

A mi querida amiga Concha González Nieto

La mujer del espejo
te mira desde un mundo de obsidiana,
te
susurra
al
oído
los enigmas del sueño de la muerte.

En la sombra del alba
encuentras en los árboles la voz
de todos los que un día
respiraron
de nuestro aliento
en el asombro.

En la piedra de sol
un híbrido descubre la mirada
del doble que vigila
los códigos de invierno
entre la escarcha.

La mujer del espejo
te obsequia con canciones
de las líneas telúricas de Gaia.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari