diumenge, 25 d’octubre de 2009

LA MEUA COVA ÉS EL TEU AIXOPLUC

*
Els dubtes no em deixen respirar,
em sotmeten a exilis de la sang
en vagons foscos.

Una fossa de por subterrània
al bell mig de la sal de l'alba,
en el numen d'un arbre de silenci
m'esmuny entre les teues palpebres.

La ferida del teu món
em permet veure fotos color sèpia,
com aloses d'aigua.

La meua cova és el teu aixopluc,
on la meua pell et frega
amb llum dels crepuscles secrets.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI CUEVA ES TU REFUGIO

Las dudas no me dejan respirar,
me someten a exilios de la sangre
en vagones oscuros.

Una fosa de miedo subterráneo
sobre la sal del alba,
en el numen de un árbol de silencio
me desliza entre tus párpados.

La herida de tu mundo
me permite ver fotos color sepia,
como alondras de agua.

Mi cueva es tu refugio,
donde mi piel te roza
con luz de los crepúsculos secretos.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari