*
El desert és els llimbs
dels desesperats.
Les dunes intocables
es lliuren com flors en hivern.
La travessia és sempre molt difícil.
Insaciable la set.
El desert reclama
turmentats
fills de la lluna,
per al
seu
cant
trist.
Malenconia enmig de la sorra,
quan moren els somnis
en miralls de la nit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MELANCOLÍA ENTRE LA ARENA
El desierto es el limbo
de los desesperados.
Las dunas intocables
se entregan como flores en invierno.
La travesía es siempre muy difícil.
Insaciable la sed.
El desierto reclama
atormentados
hijos de la luna,
para
su
canto
triste.
Melancolía entre la arena,
cuando mueren los sueños
en espejismos de la noche.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada