*
Després d'aquella imatge
totes les il·lusions s'esfumaren.
La memòria buida
es convertí en llampec de foc,
per a assumir el temps
bandejant l'utòpic.
I de sobte un fulgor
de llibertat creixent
ascendí per la medul·la
i esclatà al cervell
com una llum blava fora del món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MEMORIA VACÍA
Después de aquella imagen
todas las ilusiones se esfumaron.
La memoría vacía
se convirtió en relámpago de fuego,
para asumir el tiempo
desterrando lo utópico.
Y de pronto un fulgor
de libertad creciente
ascendió por la médula
y estalló en el cerebro
como una luz azul fuera del mundo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada