*
El territori de la rosa
permet en acrobàcies els extrems.
Per tobogans de silenci
el meu ventre és en la nit
un animal d'aigua.
La teua llum se n'ha anat a amagar-se
al fons de l'abisme, amb les cordes.
En l'ombra del gel
una agulla assenyala un carreró.
Les roques invisibles de la teua ferida
es barallen amb la meua veu de les edats
i sons que venen d'un altre temps.
Un desert de síl·labes
abraça la meua orfenesa a les voreres.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD EN LAS ACERAS
El territorio de la rosa
permite en acrobacias los extremos.
Por toboganes de silencio
mi vientre es en la noche
un animal de agua.
Tu luz ha ido a esconderse
al fondo del abismo, con las cuerdas.
En la sombra del hielo
una aguja señala un callejón.
Las rocas invisibles de tu herida
se mezclan con mi voz de las edades
y sonidos que vienen de otro tiempo.
Un desierto de sílabas
abraza mi orfandad en las aceras.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada