diumenge, 18 d’octubre de 2009

PALPEBRES DE L'AIGUA

*
I
La meua pell de les galaxies
balla en la supernova de la teua ferida.


II
Les palpebres de l'aigua
s'esmunyen a quasars de foc.


III
Els teus dits consagrats a la deessa
afermen estels al meu vientre.


IV
Els ulls de l'espai sideral
abasten asteroïdes
i amb nines plenes d'esglai
s'enjogassen en pulsars d'ònix.


V
Els cossos invisibles,
amb èxtasi de llunes,
s'abracen amb batecs del capvespre.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÁRPADOS DEL AGUA

I
Mi piel de las galaxias
baila en la supernova de tu herida.
*
*
II
Los párpados del agua
se deslizan a cuásares de fuego.
*
*
III
Tus dedos consagrados a la diosa
afianzan estrellas en mi vientre.
*
*
IV
Los ojos del espacio sideral
alcanzan asteroides
y con pupilas llenas del asombro
se recrean en púlsares de ónix.
*
*
V
Los cuerpos invisibles,
con éxtasis de lunas,
se abrazan con latidos del crepúsculo.
*
*
Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada