*
Les paraules no poden contindre una ferida,
per bé que a voltes sí saben diluir el passat.
Les paraules em duen per camins foscos
o per grutes de llum amb la pluja de l'èxtasi.
Les paraules m'atrapen en crepuscles solitaris
i em mostren que el vertigen tergiversa els somnis.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR CAMINOS OSCUROS
Las palabras no pueden contener una herida,
aunque a veces sí saben diluir el pasado.
Las palabras me llevan por caminos oscuros
o por grutas de luz con la lluvia del éxtasis.
Las palabras me atrapan en crepúsculos solos
y me muestran que el vértigo tergiversa los sueños.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada