dimecres, 7 d’octubre de 2009

PER CAMINS FOSCOS

*
Les paraules no poden contindre una ferida,
per bé que a voltes sí saben diluir el passat.

Les paraules em duen per camins foscos
o per grutes de llum amb la pluja de l'èxtasi.

Les paraules m'atrapen en crepuscles solitaris
i em mostren que el vertigen tergiversa els somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

POR CAMINOS OSCUROS

Las palabras no pueden contener una herida,
aunque a veces sí saben diluir el pasado.

Las palabras me llevan por caminos oscuros
o por grutas de luz con la lluvia del éxtasis.

Las palabras me atrapan en crepúsculos solos
y me muestran que el vértigo tergiversa los sueños.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada