dimarts, 13 d’octubre de 2009

SIGNES EN LLINDES

*
A voltes són els signes més menuts
els que ens fan veure la realitat
com quelcom més amable.

Un somriure murri en un bosc,
el so de l'alba als cristalls,
les síl·labes tan nítides de tu.

Hi ha signes en llindes
que semblen eixits dels vòrtexs
del centre de la Terra,

però també hi ha traços
que només són màscares de pluja
en caretes pètries de la història.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIGNOS EN UMBRALES

A veces son los signos más pequeños
los que nos hacen ver la realidad
como algo más amable.

Una sonrisa pícara en un bosque,
el sonido del alba en los cristales,
las sílabas tan nítidas de ti.

Hay signos en umbrales
que parecen salidos de los vórtices
del centro de la Tierra,

pero también hay trazos
que tan sólo son máscaras de lluvia
en antifaces pétreos de la historia.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari