dimecres, 7 d’octubre de 2009

TOTA LA LLUM

*
Duia darrere seu
tota la llum,
per a estretir enllaços
amb la vida
i sebolir l'obscur
als abismes
de lentitud dissolta
en els espectres.

Establí els seus pactes amb la mort,
per a continuar creient en el gran somni,
la projecció intensa de la infància,
quan de xiquets som paradís.

Aconseguí la fusió amb els estels
i sentí la veu dels arbres,
inherent als cercles de màgia
de les dríades nívies dels boscos.

Oblidà al bell mig de la boira
tota ombra
i dansà damunt de l'humus,
sense perill,
i obtingué l'alquímia
de l'essència
instaurada al cosmos
primigeni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TODA LA LUZ

Llevaba tras de sí
toda la luz,
para estrechar enlaces
con la vida
y sepultar lo oscuro
en los abismos
de lentitud disuelta
en los espectros.

Estableció sus pactos con la muerte,
para seguir creyendo en el gran sueño,
la proyección intensa de la infancia,
cuando de niños somos paraíso.

Alcanzó la fusión con las estrellas
y sintió de los árboles la voz,
inherente a los círculos de magia
de las dríades níveas de los bosques.

Olvidó entre la niebla
cualquier sombra
y danzó sobre el humus,
sin peligro,
obteniendo la alquimia
de la esencia
instaurada en el cosmos
primigenio.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. Ana, m'agrada este exercici de traducció (millor de correcció per depurar els meus comentaris en català amb l'ajuda de correctors), exercisc així una disciplina que en el meu cas title d'assignatura pendent. Millor si este exercici és adherit al treball encomiable de Pere Bessó, el seu gest per difondre esta obra.

    Tot bussejar entre espectres deriva en un iniversal de trobada de llum. El poema apel•la a eixa consecució. Els teus poemes, Ana, són apostes, personatges que ja van triar un destí, productiu per a si mateix. Són personatges que s'esforcen per refermar una proesa amb un destí segur, possible, real i això és el que dóna força al poema, un ser constatable, palpable.

    Un bese't

    ResponSuprimeix
  2. Miguel, m'encanta veure't entre els meus versos. Sí, els personatges dels meus poemes sempre estan cercant-se a si mateixos. Bussegen en el seu món interior per a arribar al centre. Aquest bloc l'hi dec a Pere Bessó.

    Les seues traduccions són magnífiques i permeten que la meua poesia siga llegida en català.

    Una abraçada forta
    Ana

    ResponSuprimeix