*
Un eclipsi lunar em du a tu,
a la teua pell que s'amaga als núvols
amb la sal d'un passat encara latent.
Asteroides estimats es rebel·len
amb lava
primigènia,
com esperma que brota dels vòrtexs,
entre papers vèrgens.
El meu úter no sap de l'ocult,
és un volcà que crida en erupció
damunt de pulsars lúbrics.
Un espermatozoide dels quasars
deambula entre les ones de l'oceà
i deposita en pedres el seu llegat.
L'ovari de l'aire
permet que els fils de la seda
em somorgollen en aigua, entre els codis.
Un òvul enigmàtic
travessa submons de silenci,
alhora que la llum
es dilueix en penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN ECLIPSE LUNAR
Un eclipse lunar me lleva a ti,
a tu piel que se oculta entre las nubes
con la sal de un pasado aún latente.
Asteroides amados se rebelan
con lava
primigenia,
como esperma que brota de los vórtices,
entre papeles vírgenes.
Mi útero no sabe de lo oculto,
es un volcán que grita en erupción
sobre púlsares lúbricos.
Un espermatozoide de los cuásares
deambula entre las olas del océano
y deposita en piedras su legado.
El ovario del aire
permite que los hilos de la seda
me sumerjan en agua, entre los códigos.
Un óvulo enigmático
atraviesa submundos de silencio,
al tiempo que la luz
se diluye en penumbra.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada