divendres, 16 d’octubre de 2009

UNA XICONA LÀNGUIDA

*
Una xicona lànguida
deambula entre la pluja,
per la ciutat deserta a la nit,
als cercles de l'aigua.

Sedueix els reflexos de la lluna als carrers,
on ploren les ombres,
des d'un ahir carregat de nostàlgia.

I mira malencònica la boira en espiral
de les places de fum, en forrellats suaus de silenci.

Emergeix de la llum
a través d'un llampec, en indrets de broma,
com si fos un fada de paper.

S'alça per un rumb cap a un destí incert,
damunt d'un Plutó utòpic,
amb l'ànima errabunda sota clau.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA MUCHACHA LÁNGUIDA

Una muchacha lánguida
deambula entre la lluvia, por la ciudad desierta
a la noche, en los círculos del agua.

Seduce a los reflejos de la luna en las calles,
donde lloran las sombras,
desde un ayer cargado de nostalgia.

Y mira melancólica la niebla en espiral
de las plazas de humo, en cerraduras suaves de silencio.

Emerge de la luz
a través de un relámpago, en lugares de bruma,
como si fuera un hada de papel.

Se eleva por un rumbo hacia un destino incierto,
sobre un Plutón utópico,
con el alma errabunda bajo llave.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari