*
Versicles de foc en el mutisme
travessen la ferida més atàvica,
on els cossos criden pel gebre.
Les vocals en flames es rebel·len
pel rapte del món,
intangibilitat de la desídia.
Las lletres són el bàlsam
que furta la nostàlgia de la lluna,
per a lliurar al somni textos híbrids.
Les consonants mostren com torxes
les rutes a l'alba.
El vers és el recurs
que m'embolica als cercles del temps
per a véncer el déu de la immemòria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VERSÍCULOS DE FUEGO
Versículos de fuego en el mutismo
atraviesan la herida más atávica,
donde los cuerpos gritan por la escarcha.
Las vocales en llamas se rebelan
por el rapto del mundo,
intangibilidad de la desidia.
Las letras son el bálsamo
que roba la nostalgia de la luna,
para entregar al sueño textos híbridos.
Las consonantes muestran como antorchas
las rutas en el alba.
El verso es el recurso
que me envuelve en los círculos del tiempo
para vencer al dios de la inmemoria.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada