MAR EBRI I SUÏCIDA

*
Paraules
en nuesa de rostres,
lletres més enllà de la llum i de l'ombra,
vocals
en galàxies de mons invisibles,
consonants
que em porten a tu, a la teua caverna,
accents
entre la teua pell de mar ebri i suïcida,
metàfores,
més enllà dels símbols alquímics.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
MAR EBRIO Y SUICIDA
*
Palabras
en desnudez de rostros,
letras
más allá de la luz y de la sombra,
vocales
en galaxias de mundos invisibles,
consonantes
que me llevan a ti, a tu caverna,
acentos
entre tu piel de mar ebrio y suicida,
metáforas,
más allá de los símbolos alquímicos.
*
*
Ana Muela Sopeña

ARBRE DEL DESTÍ

*
Fes un jeroglífic
en els meus iris espaventats
per la penombra de la vesprada.

Somnàmbula em perc per voreres
amb roses imantades per la teua llum.

L'arbre del destí
m'ofereix el teu silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁRBOL DEL DESTINO

Haz un jeroglífico
en mis iris asombrados
por la penumbra de la tarde.

Sonámbula me pierdo por aceras
con rosas imantadas por tu luz.

El árbol del destino
me ofrece tu silencio.


Ana Muela Sopeña

EN UN MOLL

*
.....Et pense en la distància de la lluna i em demane si algun dia podrem abraçar-nos en un moll.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

EN UN MUELLE

*

.....Te pienso en la distancia de la luna y me pregunto si algún día podremos abrazarnos en un muelle.

*

*

Ana Muela Sopeña

LLINDARS

*
S'obrin i es tanquen les llindes
de la bellesa immersa en laberints
de roses imantades per la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UMBRALES

Se abren y se cierran los umbrales
de la belleza inmersa en laberintos
de rosas imantadas por la luz.


Ana Muela Sopeña

PARAULES DE FOC

*
Al bell mig dels arbres,
els teus mots de foc.
Contemplació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PALABRAS DE FUEGO

Entre los árboles,
tus palabras de fuego.
Contemplación.


Ana Muela Sopeña

ÀNIMA SOLITÀRIA

*
Descobrí que la ferida era l'accés
a la teua ànima solitària.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALMA SOLITARIA

Descubrí que la herida era el acceso
a tu alma solitaria.


Ana Muela Sopeña

VIANANTS

*
Contemple les mirades de la gent
en el seu buit d'absolut.
Camine damunt de voreres d'anònims desigs,
on es creua el vent amb els ulls
de vianants distrets.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TRANSEÚNTES

Contemplo las miradas de la gente
en su vacío de absoluto.
Camino sobre aceras de anónimos deseos,
donde se cruza el viento con los ojos
de transeúntes despistados.


Ana Muela Sopeña

ECLIPSI DAMUNT DEL MAR

*
A vegades no m'escoltes
i continue caminant per la boira
per a abastar el sol de mitjanit.

A vegades no t'escolte
i vagareges sense nord,
per a fregar la lluna en nuesa de rostres.

Eclipsi damunt del mar dels desigs...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ECLIPSE SOBRE EL MAR

A veces no me escuchas
y sigo caminando entre la niebla
para alcanzar el sol de medianoche.

A veces no te escucho
y deambulas sin norte,
para rozar la luna en desnudez de rostros.

Eclipse sobre el mar de los deseos...


Ana Muela Sopeña

UN DIA

*
Un dia m'oblidí del calendari,
el temps es detingué
i em quedí ballant en la llum dels teus ulls.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN DIA

Un día me olvidé del calendario,
el tiempo se detuvo
y me quedé bailando en la luz de tus ojos.


Ana Muela Sopeña

LA POESIA

*
La poesia és un món
al que tot el món voldria pertànyer.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA POESÍA

La poesía es un mundo
al que todos quisieran pertenecer.


Ana Muela Sopeña

ETS LA MEUA FANTASIA

*

.....Ets la meua fantasia més oculta, et pense i et visualitze cada nit. La meua pell, un altre vestigi de l'ombra. La teua llum és la nostra summitat dels somnis. Ets l'amagatall del meu cos, allí on restaure la meua energia. Navegue fins al teu port de bellesa i m'agrada beure del teu silenci. Ets el meu protector en aquests temps, on les hores obrin els seus enigmes i em besllumen sempre en nuesa. Ets la meua foscor tan preuada i jo sóc la teua menja del paradís.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

ERES MI FANTASÍA

*

.....Eres mi fantasía más oculta, te pienso y visualizo cada noche. Mi piel, otro vestigio de la sombra. Tu luz es nuestra cumbre de los sueños. Eres el escondite de mi cuerpo, allí donde restauro mi energía. Navego hasta tu puerto de belleza y me gusta beber de tu silencio. Eres mi protector en estos tiempos, donde las horas abren sus enigmas y me vislumbran siempre en desnudez. Eres mi oscuridad tan apreciada y yo soy tu manjar del paraíso.
*
*
Ana Muela Sopeña

DEL CALZE DE LA LLUM

*
Vaig a beure del calze de la llum,
per tal que l'ancestral
em salvaguarde.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DEL CÁLIZ DE LA LUZ

Voy a beber del cáliz de la luz,
para que lo ancestral
me salvaguarde.


Ana Muela Sopeña

*****

Fotografía superior:
Título: Nostalgie de la lumière
Autor: Photographie Evgen Bavcar

SENSE CARETES DE PLUJA

*
Percep de la teua pell només el gebre,
en les nits de boira
i jo t'espere sempre
sense caretes de pluja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIN MÁSCARAS DE LLUVIA

Percibo de tu piel sólo la escarcha,
en las noches de niebla
y yo te espero siempre
sin máscaras de lluvia.


Ana Muela Sopeña

EL TEU NOM

*
Ton nom em recorda
que una ferida se sana
en un altre nom.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU NOMBRE

Tu nombre me recuerda
que una herida se cura
en otro nombre.


Ana Muela Sopeña

LA SANG MÉS ATÀVICA

*
L'esfera dels teus ulls
s'amaga de la sang més atàvica.

Una ferida ja antiga
amb estrelles a poc a poc s'endolceix.

El fum de la meua pell
et permet somiar amb la penombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA SANGRE MÁS ATÁVICA

La esfera de tus ojos
se oculta de la sangre más atávica.

Una herida ya antigua
con estrellas se va dulcificando.

El humo de mi piel
te permite soñar con la penumbra.


Ana Muela Sopeña

LA MEUA NINETA

*
Jo no trenquí el joguet,
fores tu qui trencares la meua nineta
a l'hivernacle del silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI PEQUEÑA MUÑECA

Yo no rompí el juguete,
fuiste tú quien rompió mi pequeña muñeca
en el invernadero del silencio.


Ana Muela Sopeña

RECER

*
A voltes m'enamore del silenci
i vaig tornant
a la matriu del món.

A voltes m'enamore del teu somni
i permet que sigues
el meu altre somni.

A voltes desitjaria
sentir damunt de la meua pell la teua veu pregona,

però la realitat
és que encara no has arribat al meu recer.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

REFUGIO

A veces me enamoro del silencio
y regresando voy
a la matriz del mundo.

A veces me enamoro de tu sueño
y permito que seas
mi otro sueño.

A veces desearía
sentir sobre mi piel tu voz profunda,

pero la realidad
es que aún no has llegado a mi refugio.


Ana Muela Sopeña

BAOBAB

*
Arbre de la memòria sublimada
en la pell del meu bosc,
lliura'm l'instint del passat.

Baobab de la ferida,
tu guareixes geometries en l'ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BAOBAB

Árbol de la memoria sublimada
en la piel de mi bosque,
entrégame el instinto del pasado.

Baobab de la herida,
tú curas geometrías en la sombra.


Ana Muela Sopeña

JAS, PERPLEXITAT

*
Pluja de tardor
en els meus ulls d'ambre.
Jas, perplexitat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PERPLEJIDAD

Lluvia de otoño
en mis ojos de ámbar.
Perplejidad.


Ana Muela Sopeña

UNA ALTRA RIBA

*
En espills d'ombra
veig les distorsions
d'un passat extingit en l'espai.

Percep els recers de la rosa.
El meu ésser s'hi amaga
d'hostils artificis que m'agredeixen.

Camine entre les dagues
d'una emoció errant
que tracta d'eixir a la bellesa.

Intuesc els cantons dels verbs
acotxats en boira,
aixoplugats per pluja d'un altre món.

Camine entre la broma,
més enllà del reflex que em recolza,
per a arribar sense pànic a l'altra riba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OTRA ORILLA

En espejos de sombra
veo las distorsiones
de un pasado extinguido en el espacio.

Percibo las guaridas de la rosa.
Allí mi ser se esconde
de hostiles artificios que me agreden.

Camino entre las dagas
de una emoción errante
que pugna por salir a la belleza.

Intuyo las esquinas de los verbos
arropados en niebla,
guarecidos por lluvia de otro mundo.

Camino entre la bruma,
más allá del reflejo que me apoya,
para alcanzar sin pánico otra orilla.


Ana Muela Sopeña

ÀNGEL DE LA MORT

*
L'àngel de la mort
caigué entre bambolines de l'acer.

Ha seguit els meus passos,
evita la meua follia
amb les paraules màgiques del tot.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁNGEL DE LA MUERTE

El ángel de la muerte
cayó entre bambalinas del acero.

Ha seguido mis pasos,
evita mi locura
con las palabras mágicas del todo.


Ana Muela Sopeña

OCEANS ÀVIDS DE PLUJA

*
La sal de les històries ja passades
es ven al mercat dels somnis,
amb ombra submergida als abismes
i asteroides de foc.

La música del món
aguaita en les esferes de visions
d'un llibre enfollit
per les màscares.

Una llum sotmesa a mil subornses
deté en llindes enigmàtiques,
amb l'instint de la Terra.

La sang dels màrtirs
s'obri pas en la ferida de l'amor,
enmig d'oceans àvids de pluja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OCÉANOS ÁVIDOS DE LLUVIA

La sal de las historias ya pasadas
se vende en el mercado de los sueños,
con sombra sumergida en los abismos
y asteroides de fuego.

La música del mundo
aguarda en las esferas de visiones
de un libro enloquecido
por las máscaras.

Una luz sometida a mil sobornos
se detiene en umbrales enigmáticos,
con el instinto de la Tierra.

La sangre de los mártires
se abre paso en la herida del amor,
entre océanos ávidos de lluvia.


Ana Muela Sopeña

PARAULES INVISIBLES

*
La llum de les paraules invisibles
no es pot dissoldre en l'oblit,
perquè ressona sempre davall del somni.

Las paraules que mai
no han sigut dites
es palpegen
a través dels sentits
i endevinen la pell
en sortilegi.

L'oblit de tot en el silenci
és part de la vida i de la mort.

El somni ens manté
sempre en alerta,
per a viure amb fam
d'absolut
i sentir les nines
plenes d'ambre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PALABRAS INVISIBLES

La luz de las palabras invisibles
no puede disolverse en el olvido,
porque resuena siempre bajo el sueño.

Las palabras que nunca
han sido dichas
se palpan
a través de los sentidos
y adivinan la piel
en sortilegio.

El olvido de todo en el silencio
es parte de la vida y de la muerte.

El sueño nos mantiene
siempre alerta,
para vivir con hambre
de absoluto
y sentir las pupilas
llenas de ámbar.


Ana Muela Sopeña

DESVARIS AMB EL NO-RES

*
Desvaris amb el no-res,
rates penades caient per abismes,
incerteses del passat.

Un cúmul de coses
que s'esmunyen rabentes,
com sallents àvids de ser.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DEVANEOS CON LA NADA

Devaneos con la nada,
murciélagos cayendo por abismos,
incertidumbres del pasado.

Un cúmulo de cosas
que se deslizan raudas,
como cascadas ávidas de ser.


Ana Muela Sopeña

RESPIRACIÓ DE LES GALÀXIES

*
En la respiració de les galàxies
es troba el misteri ocult de la teua boca,
el mutisme d'un arbre antic,
la deforestació d'un bosc sencer,
el ritme d'una agulla quan cus
o el xiuxiueig tan dolç d'una amant.

En el batec fosc d'una llàgrima
la tristesa es creua en l'enigma.

Quan desperta el dia
el món s'obri a la passió de l'alba

i una llum fosa
gita el seu secret cap a la teua pell,
per a ensomiar el temps sense defenses
en el cicle d'una ànima sense arrels.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RESPIRACIÓN DE LAS GALAXIAS

En la respiración de las galaxias
está el misterio oculto de tu boca,
el mutismo de un árbol antiguo,
la deforestación de un bosque entero,
el ritmo de una aguja cuando cose
o el susurro tan dulce de una amante.

En el latido oscuro de una lágrima
la tristeza se cruza en el enigma.

Cuando despierta el día
el mundo se abre a la pasión del alba

y una luz derretida
arroja su secreto hacia tu piel,
para ensoñar el tiempo sin defensas
en el ciclo de un alma sin raíces.


Ana Muela Sopeña

ESPIRAL

*
I
M'allunyaré en silenci
fins a tancar el cercle.

II
M'acostaré somrient
per a obrir l'espiral de la bellesa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPIRAL

I
Me alejaré en silencio
hasta cerrar el círculo.

II
Me acercaré sonriendo
para abrir la espiral de la belleza.


Ana Muela Sopeña

EL TEU SILENCI ÉS UN TURMENT

*
Les teues veus són com el vent
que m’acaricia en l’aurora,
quan el món va a la seua hora
a l’encontre del sentiment.
El teu silenci és un turment
que jo ja visc ritualitzat
i a tu, ai, t’ha mitificat.
Al llarg i ben llarg de la ruta
vaig acaçant la teua gruta
i et xiuxiuege ben suaument.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU SILENCIO ES UN TORMENTO

Tus voces son como el viento
que me acaricia en la aurora,
cuando el mundo va a su hora
a encontrar el sentimiento.
Tu silencio es un tormento
que yo vivo como un rito
y te convierte en un mito.
A lo largo de la ruta
voy persiguiendo tu gruta
y te susurro bajito.


Ana Muela Sopeña

OCELL FERIT

*
Quan davalla la nit als teus ulls
el firmament es vist de gala
i veig com l'ocell ferit en silenci
s'amaga en la seua gruta a espai.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÁJARO HERIDO

Cuando desciende la noche en tus ojos
el firmamento se viste de gala
y veo al pájaro herido en silencio,
cómo se esconde en su gruta despacio.


Ana Muela Sopeña

PRESÈNCIA

*
Una presència trista
en el gris de la vesprada tempestuosa.

Semblava kafkiana.

Es posà els guants.

Més enllà de la vida i de la mort
el somni esmunyia entre els seus ulls
el raig de la lluna
al cristall assedegat de carícies.

La dona en el seu món
havia bandejat
l'ombra a l'espill d'obsidiana.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PRESENCIA

Una presencia triste
en el gris de la tarde tormentosa.

Parecía kafkiana.

Se colocó sus guantes.

Más allá de la vida y de la muerte
el sueño deslizaba entre sus ojos
el rayo de la luna
en el cristal sediento de caricias.

La mujer en su mundo
había desterrado
la sombra en el espejo de obsidiana.


Ana Muela Sopeña

PLUJA MELANGIOSA

*
La pluja melangiosa
em porta per un món de silenci.

Travesse l'obscur
i la ferida somnàmbula.

Una rosa de llum a la teua caverna
m'incita a ser d'aigua entre les ombres,
per a somiar amb ocells de foc
al centre d'un llac de nenúfars.

Un llamp demana
abismes en naufragis,
entre llunes vestides de quietesa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA MELANCÓLICA

La lluvia melancólica
me lleva por un mundo de silencio.

Atravieso lo oscuro
y la herida sonámbula.

Una rosa de luz en tu caverna
me incita a ser de agua entre las sombras,
para soñar con pájaros de fuego
en el centro de un lago de nenúfares.

Un relámpago pide
abismos en naufragios,
entre lunas vestidas de quietud.


Ana Muela Sopeña

DEESA DEL MAR

*
Deessa del mar
damunt de la meua pell de gebrada.
Memòria d'aigua
a través de la boira,
en el viatge cap al sol.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DIOSA DEL MAR

Diosa del mar
sobre mi piel de escarcha.
Memoria de agua
a través de la niebla,
en el viaje hacia el sol.


Ana Muela Sopeña

SECRETS DE L'ESPÈCIE

*
El meu món en la teua tu marea
s'assembla al xiuxiueig de la nit
que ve en caiguda lliure,
com rosa somnàmbula.

La meua beguda et brinda èxtasi pur
amb llamps ebris de bellesa
al meu cos sumit en precipicis,
amb la intuïció alada dels ocells.

L'ull dels símbols,
en la dona del mite,
t'obri els secrets de l'espècie.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SECRETOS DE LA ESPECIE

Mi mundo en tu marea
se parece al susurro de la noche
que va en caída libre,
como rosa sonámbula.

Mi bebida te brinda éxtasis puro
con relámpagos ebrios de belleza
en mi cuerpo sumido en precipicios,
con la intuición alada de los pájaros.

El ojo de los símbolos,
en la mujer del mito,
te abre los secretos de la especie.


Ana Muela Sopeña

.

PARAIGÜES

*
Pluja de tardor,
tempesta de grisos.
S'hi veuen paraigües.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARAGUAS

Lluvia de otoño,
en tormenta de grises.
Se ven paraguas.


Ana Muela Sopeña

BESA'M EN EL LÍMIT

*
Frega'm amb la teua pell dels maresmes
en aigües consagrades a rituals,
amb litúrgia de nius i tabals.

Abraça'm amb sal en els contorns,
mentre la pluja cau a la meua ciutat
i em porta a un hotel suïcida i sòrdid.

Besa'm entre els límits del vertigen
damunt de l'abisme eteri del meu nom,
en temps dedicats a la neu.

Envaeix-me a espai mentre cride
el teu nom als fractals del desig
i m'oblide del món en la luxúria.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BÉSAME EN EL LÍMITE

Rózame con tu piel de las marismas
en aguas consagradas a rituales,
con liturgia de nidos y tambores.

Abrázame con sal en los contornos,
mientras la lluvia cae por mi ciudad
y me lleva a un hotel suicida y sórdido.

Bésame entre los límites del vértigo
sobre el abismo etéreo de mi nombre,
en tiempos dedicados a la nieve.

Invádeme despacio mientras grito
tu nombre en los fractales del deseo
y me olvido del mundo en la lujuria.


Ana Muela Sopeña

A DESTEMPS

*
Els màrgens del món em revelen
la sal de los crepuscles,
en la paraula ferida de l'ombra
que s'amaga sense por en un jardí.

A destemps proclame entre cendres
l'instint en la meua esfera creadora,
en l'espill errant que m'aixopluga.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A DESTIEMPO

Los márgenes del mundo me revelan
la sal de los crepúsculos,
en la palabra herida de la sombra
que se esconde sin miedo en un jardín.

A destiempo proclamo entre cenizas
el instinto en mi esfera creadora,
en el espejo errante que me ampara.


Ana Muela Sopeña

DITS D'AIGUA

*
La pluja de la teua pell em fa sentir
als ulls el raig de lluna.

Al meu riu la teua llengua,
al meu ventre la teua mar,
les teues nines m'acosten a les ombres.

Oceans de mons que es creuen
amb les teues pestanyes àvides de sal.

Les meues palpebres t'esperen,
mentre
els teus dits d'aigua
recorren suaument els meus racons
i el meu cos atrapat al llamp.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DEDOS DE AGUA

La lluvia de tu piel me hace sentir
en mis ojos el rayo de la luna.

En mi río tu lengua,
en mi vientre tu mar,
tus pupilas me acercan a las sombras.

Océanos de mundos que se cruzan
con tus pestañas ávidas de sal.

Mis párpados te esperan,
mientras
tus dedos de agua
recorren suavemente mis rincones
y mi cuerpo atrapado en el relámpago.


Ana Muela Sopeña

LLUM ZENITAL

*
De matí
pensades en línia.
Besllum zenital.
els carrers amb pluja
a la tardor d'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ CENITAL

Por la mañana
pensamientos en línea.
Luz cenital.
Las calles con la lluvia
en un otoño de agua.


Ana Muela Sopeña

ABRAÇA'M EN LA LLUM

*
Abraça'm en la llum
mentre et somie,
lliura'm el teu món clandestí
on les lletres gemeguen de plaer.

Nuga'm amb cordes de desig
al norai protector.

Inicia trajectòries incessants
des de la meua pell de coure
fins a la teua pell.

Entrellaça el teu cos amb el meu.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ABRÁZAME EN LA LUZ

Abrázame en la luz
mientras te sueño,
entrégame tu mundo clandestino
donde las letras gimen de placer.

Anúdame con cuerdas de deseo
al noray protector.

Inicia trayectorias incesantes
desde mi piel de cobre
hasta tu piel.

Entrelaza tu cuerpo con el mío.


Ana Muela Sopeña

ÒLIBES CONSAGRADES

*
Els llavis del silenci en la nit m'aguaiten
per veredes ombrívoles
en un món sense llum, ja desolat.

Els dits de l'amor
resten amb cera i sang de l'instint
en la ploma que habita al bell mig de la neu.

Òlibes consagrades a l'abís
inicien trajectòries als meus ulls,
damunt de pètals roses, sense arrels.

Els núvols de l'enigma
fonen el buit amb la seua pluja
i eleven sense excuses tot al vòrtex.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LECHUZAS CONSAGRADAS

Los labios del silencio en la noche me aguardan
por veredas sombrías
en un mundo sin luz, ya desolado.

Los dedos del amor
permanecen con cera y sangre del instinto
en la pluma que habita entre la nieve.

Lechuzas consagradas al abismo
inician trayectorias en mis ojos,
sobre pétalos rosas, sin raíces.

Las nubes del enigma
derriten el vacío con su lluvia
y elevan sin excusas todo al vórtice.


Ana Muela Sopeña

SIS APUNTS POÈTICS

*
I

La teua ànima és presonera de les ombres.


II

Enmig de la llum
és la boira.


III

La pluja de la meua pell
va guarint-te.


IV

El temps és conseller de la broma.


V

Les teues paraules m'arriben
a la nit.


VI

Un perfum de lliris m'acompanya.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SEIS APUNTES POÉTICOS

I

Tu alma es prisionera de las sombras.


II

En medio de luz
está la niebla.


III

La lluvia de mi piel
te va sanando.


IV

El tiempo es consejero de la bruma.


V

Tus palabras me llegan
en la noche.


VI

Un perfume de lirios me acompaña.


Ana Muela Sopeña

NAIXENT EL POEMA

*
La paraula naix,
m'inspira en el buit.
Infanta el poema.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NACE EL POEMA

En el vacío,
la palabra me inspira.
Nace el poema.


Ana Muela Sopeña

ROSA DE LLUM

*
Una rosa de llum t'aguaita en la pluja...

La rosa pot ser sempre una rosa
o esdevindre almesc, sal i riu.

Una rosa d'almesc
somia oceans.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ROSA DE LUZ

Una rosa de luz te espera en lluvia...

La rosa puede ser siempre una rosa
o devenir almizcle, sal y río.

Una rosa de almizcle
sueña océanos.


Ana Muela Sopeña

LLAVIS DE L'ENIGMA

*
Els llavis de l'enigma
atrapen en la nit el teu desig
amb la pluja sinuosa.

Una ruta de màgia
s'aquieta amb l'aigua dels cimals
i arriba a ser anhel del silenci.

L'himen de l'oceà s'ador
mentre el mar de la meua pell i el teu somrís.

Un so de broma
entre cortinetes observa
lluernes d'esteles enceses.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LABIOS DEL ENIGMA

Los labios del enigma
atrapan en la noche tu deseo
con la lluvia sinuosa.

Una ruta de magia
se aquieta con el agua de las cumbres
y llega a ser anhelo del silencio.

El himen del océano se duerme
entre el mar de mi piel y tu sonrisa.

Un sonido de bruma
observa entre visillos
luciérnagas de estelas encendidas.


Ana Muela Sopeña

EM MIRES COM UN BRUFOL

*
Enmig de la boira
em mires com un brufol.
Aigua nocturna.
En el somni del llac
un capvespre suau.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME MIRAS COMO UN BÚHO

Entre la niebla
me miras como un búho.
Agua nocturna.
En el sueño del lago
un crepúsculo suave.


Ana Muela Sopeña

CRISTALLS D'ÒNIX

*
Cristalls d'ònix
en el món inundat de l'agua.
Espais de foc
al sud dels núvols.
Una pluja nostàlgica en vers
s'assembla a una història de roses
adherides a un temps de màgia
que es filtra en balcons de plata.
Penombra entre hores
que dilueixen síl·labes
als ulls marins del vent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CRISTALES DE ÓNIX

Cristales de ónix
en el mundo inundado del agua.
Espacios de fuego
al sur de las nubes.
Una lluvia nostálgica en verso
se parece a una historia de rosas
adheridas a un tiempo de magia
que se filtra en balcones de plata.
Penumbra entre horas
que diluyen sílabas
en los ojos marinos del viento.


Ana Muela Sopeña

CONNECTATS

*
Connectats per vincles
en l'ànima del vers,
associats amb síl·labes
de bellesa i de temps,
units per paraules
i estels sense el vel,
aliatge de signes
al dellà dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CONECTADOS

Conectados por vínculos
en el alma del verso,
asociados con sílabas
de belleza y de tiempo,
unidos por palabras
y estrellas sin el velo,
aleación de signos
más allá de los sueños.


Ana Muela Sopeña

IXEN ELS LLOPS

*

.....Ixen els llops negres als carrers, per a caçar cèrvoles i dur-les a espais on compta l'efímer sense foc. Les cèrvoles ja no saben de les pors que escruixen el cos consagrat als mons subtils. Atzabeja a les meues mans, azurita als teus dits, minerals d'impacte en el silenci.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

SALEN LOS LOBOS

*

.....Salen los lobos negros a las calles, para cazar a ciervas y llevarlas a espacios donde cuenta lo efímero sin fuego. Las ciervas ya no saben de los miedos que estremecen el cuerpo consagrado a los mundos sutiles. Azabache en mis manos, azurita en tus dedos, minerales de impacto en el silencio.

*

*

Ana Muela Sopeña

LA SOLEDAT EM MATA

*

.....La soledat em mata en les nits gelades, quan la lluna mira de ser d'agua i em proposa imatges de somni. La soledat m'atrapa amb el seu fred i reste al jou de la seua boira. A vegades jo no sé on comence ni on acabe. Un espai de llum s'obri entre tenebres als meus ulls. Les meues nines d'ònix respiren el misteri de la nit. Les teues palpebres d'ambre reflecteixen la bellesa dels vents noctàmbuls de l'èter. La soledat no és bona companya, però és la meua germana fidel en el llampec. El meu cos des del vertigen persegueix ser de foc sense cap límit.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

LA SOLEDAD ME MATA

*

.....La soledad me mata en las noches heladas, cuando la luna intenta ser de agua y me propone imágenes de sueño. La soledad me atrapa con su frío y me subyuga con su niebla. A veces yo no sé dónde comienzo ni dónde termino. Un espacio de luz se abre entre tinieblas a mis ojos. Mis pupilas de ónix respiran el misterio de la noche. Tus párpados de ámbar reflejan la belleza de los vientos noctámbulos del éter. La soledad no es buena compañera, pero es mi hermana fiel en el relámpago. Mi cuerpo desde el vértigo persigue ser de fuego sin un límite.

*

*

Ana Muela Sopeña

SOMNIS EN LA SORRA

*
Et recorde
enmig de l'oceà simbiòtic,
a la cerca dels presagis
del laberint de la rosa.

Mires que la sal de la paraula
es reflestesca en l'aigua
i jo vaig esmunyint-me cap a la llum,
mentre tu esculpeixes somnis a la sorra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUEÑOS EN LA ARENA

Te recuerdo
en mitad del océano simbiótico,
buscando los presagios
del laberinto de la rosa.

Intentas que la sal de la palabra
se refleje en el agua
y yo voy deslizándome a la luz,
mientras tú esculpes sueños en la arena.


Ana Muela Sopeña