*
Frega'm amb la teua pell dels maresmes
en aigües consagrades a rituals,
amb litúrgia de nius i tabals.
Abraça'm amb sal en els contorns,
mentre la pluja cau a la meua ciutat
i em porta a un hotel suïcida i sòrdid.
Besa'm entre els límits del vertigen
damunt de l'abisme eteri del meu nom,
en temps dedicats a la neu.
Envaeix-me a espai mentre cride
el teu nom als fractals del desig
i m'oblide del món en la luxúria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BÉSAME EN EL LÍMITE
Rózame con tu piel de las marismas
en aguas consagradas a rituales,
con liturgia de nidos y tambores.
Abrázame con sal en los contornos,
mientras la lluvia cae por mi ciudad
y me lleva a un hotel suicida y sórdido.
Bésame entre los límites del vértigo
sobre el abismo etéreo de mi nombre,
en tiempos dedicados a la nieve.
Invádeme despacio mientras grito
tu nombre en los fractales del deseo
y me olvido del mundo en la lujuria.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada