dissabte, 7 de novembre de 2009

BESA'M EN EL LÍMIT

*
Frega'm amb la teua pell dels maresmes
en aigües consagrades a rituals,
amb litúrgia de nius i tabals.

Abraça'm amb sal en els contorns,
mentre la pluja cau a la meua ciutat
i em porta a un hotel suïcida i sòrdid.

Besa'm entre els límits del vertigen
damunt de l'abisme eteri del meu nom,
en temps dedicats a la neu.

Envaeix-me a espai mentre cride
el teu nom als fractals del desig
i m'oblide del món en la luxúria.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BÉSAME EN EL LÍMITE

Rózame con tu piel de las marismas
en aguas consagradas a rituales,
con liturgia de nidos y tambores.

Abrázame con sal en los contornos,
mientras la lluvia cae por mi ciudad
y me lleva a un hotel suicida y sórdido.

Bésame entre los límites del vértigo
sobre el abismo etéreo de mi nombre,
en tiempos dedicados a la nieve.

Invádeme despacio mientras grito
tu nombre en los fractales del deseo
y me olvido del mundo en la lujuria.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari