divendres, 6 de novembre de 2009

ÒLIBES CONSAGRADES

*
Els llavis del silenci en la nit m'aguaiten
per veredes ombrívoles
en un món sense llum, ja desolat.

Els dits de l'amor
resten amb cera i sang de l'instint
en la ploma que habita al bell mig de la neu.

Òlibes consagrades a l'abís
inicien trajectòries als meus ulls,
damunt de pètals roses, sense arrels.

Els núvols de l'enigma
fonen el buit amb la seua pluja
i eleven sense excuses tot al vòrtex.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LECHUZAS CONSAGRADAS

Los labios del silencio en la noche me aguardan
por veredas sombrías
en un mundo sin luz, ya desolado.

Los dedos del amor
permanecen con cera y sangre del instinto
en la pluma que habita entre la nieve.

Lechuzas consagradas al abismo
inician trayectorias en mis ojos,
sobre pétalos rosas, sin raíces.

Las nubes del enigma
derriten el vacío con su lluvia
y elevan sin excusas todo al vórtice.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari