*
La pluja melangiosa
em porta per un món de silenci.
Travesse l'obscur
i la ferida somnàmbula.
Una rosa de llum a la teua caverna
m'incita a ser d'aigua entre les ombres,
per a somiar amb ocells de foc
al centre d'un llac de nenúfars.
Un llamp demana
abismes en naufragis,
entre llunes vestides de quietesa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA MELANCÓLICA
La lluvia melancólica
me lleva por un mundo de silencio.
Atravieso lo oscuro
y la herida sonámbula.
Una rosa de luz en tu caverna
me incita a ser de agua entre las sombras,
para soñar con pájaros de fuego
en el centro de un lago de nenúfares.
Un relámpago pide
abismos en naufragios,
entre lunas vestidas de quietud.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada