dimarts, 10 de novembre de 2009

PRESÈNCIA

*
Una presència trista
en el gris de la vesprada tempestuosa.

Semblava kafkiana.

Es posà els guants.

Més enllà de la vida i de la mort
el somni esmunyia entre els seus ulls
el raig de la lluna
al cristall assedegat de carícies.

La dona en el seu món
havia bandejat
l'ombra a l'espill d'obsidiana.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PRESENCIA

Una presencia triste
en el gris de la tarde tormentosa.

Parecía kafkiana.

Se colocó sus guantes.

Más allá de la vida y de la muerte
el sueño deslizaba entre sus ojos
el rayo de la luna
en el cristal sediento de caricias.

La mujer en su mundo
había desterrado
la sombra en el espejo de obsidiana.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari