dijous, 12 de novembre de 2009

RESPIRACIÓ DE LES GALÀXIES

*
En la respiració de les galàxies
es troba el misteri ocult de la teua boca,
el mutisme d'un arbre antic,
la deforestació d'un bosc sencer,
el ritme d'una agulla quan cus
o el xiuxiueig tan dolç d'una amant.

En el batec fosc d'una llàgrima
la tristesa es creua en l'enigma.

Quan desperta el dia
el món s'obri a la passió de l'alba

i una llum fosa
gita el seu secret cap a la teua pell,
per a ensomiar el temps sense defenses
en el cicle d'una ànima sense arrels.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RESPIRACIÓN DE LAS GALAXIAS

En la respiración de las galaxias
está el misterio oculto de tu boca,
el mutismo de un árbol antiguo,
la deforestación de un bosque entero,
el ritmo de una aguja cuando cose
o el susurro tan dulce de una amante.

En el latido oscuro de una lágrima
la tristeza se cruza en el enigma.

Cuando despierta el día
el mundo se abre a la pasión del alba

y una luz derretida
arroja su secreto hacia tu piel,
para ensoñar el tiempo sin defensas
en el ciclo de un alma sin raíces.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari