*
En espills d'ombra
veig les distorsions
d'un passat extingit en l'espai.
Percep els recers de la rosa.
El meu ésser s'hi amaga
d'hostils artificis que m'agredeixen.
Camine entre les dagues
d'una emoció errant
que tracta d'eixir a la bellesa.
Intuesc els cantons dels verbs
acotxats en boira,
aixoplugats per pluja d'un altre món.
Camine entre la broma,
més enllà del reflex que em recolza,
per a arribar sense pànic a l'altra riba.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OTRA ORILLA
En espejos de sombra
veo las distorsiones
de un pasado extinguido en el espacio.
Percibo las guaridas de la rosa.
Allí mi ser se esconde
de hostiles artificios que me agreden.
Camino entre las dagas
de una emoción errante
que pugna por salir a la belleza.
Intuyo las esquinas de los verbos
arropados en niebla,
guarecidos por lluvia de otro mundo.
Camino entre la bruma,
más allá del reflejo que me apoya,
para alcanzar sin pánico otra orilla.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada