UN SORTILEGI

*
Vull trobar un sortilegi
que foragite la meua tristesa
i em permeta ser un au
en el somni encantat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN SORTILEGIO

Quiero encontrar un sortilegio
que auyente mi tristeza
y me permita ser un ave
en el sueño encantado.


Ana Muela Sopeña

ABISMES DE L'OMBRA

*
Un animal d'aigua em subjuga
en la llum de la nit.
Abismes de l'ombra
amb la il·luminació del matí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ABISMOS DE LA SOMBRA

Un animal de agua me subyuga
en la luz de la noche.
Abismos de la sombra
con la iluminación de la mañana.


Ana Muela Sopeña

AL TEU PORTAL

*

.....Al teu portal la lluna em mirà i m'oferí un cristall esberlat i sense món. Llavors jo mirí cap a la teua butxaca i hi introduí aquell missatge en clau que tu saberes comprendre. Escrit en alfabet dels somnis, amb uns jeroglífics de boira que només tu podies desxifrar. La meua situació no era gens fàcil i tu te n'adonares. Per això m'escrivires aquells versos de transparència suau i impactant. Al teu portal la lluna em mirà i tu només em donares unes paraules, amb vertigen d'estrelles....

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

EN TU PORTAL

*

.....En tu portal la luna me miró y me ofreció un cristal roto y sin mundo. Entonces yo miré hacia tu bolsillo y allí introduje aquel mensaje en clave que tú supiste comprender. Escrito en alfabeto de los sueños, con unos jeroglíficos de niebla que sólo tú podías descifrar. Mi situación no era nada fácil y tú lo percibiste. Por eso me escribiste aquellos versos de transparencia suave e impactante. En tu portal la luna me miró y tú sólo me diste unas palabras, con vértigo de estrellas....
*
*
Ana Muela Sopeña

NENA DE L'ESPILL

*
La nena de l'espill em mirà
entre cristalls trencats
pel traïment de boira.

Visions des del somni
enllaçaren imatges del fum
amb un quasar gegant d'un altre temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NIÑA DEL ESPEJO

La niña del espejo me miró
entre cristales rotos
por la traición de niebla.

Visiones desde el sueño
enlazaron imágenes del humo
con un cuásar gigante de otro tiempo.


Ana Muela Sopeña

T'ABRACE

*
T'abrace en l'espill de la nit amb els meus ulls de lluna
en un alexandrí sibarita,
perquè les paraules ens embolcallen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TE ABRAZO

Te abrazo en el espejo de la noche con mis ojos de luna
en un alejandrino sibarita,
para que las palabras nos envuelvan.


Ana Muela Sopeña

ALFABETS D'ARBRES I NIMFES

*
A tu, que travesses dificultats...


Et porte amb les meues mans un núvol
ancorat al somrís dels vents,

la pluja de l'aurora en sortilegi
perquè les teues visions siguen clares,

la bellesa d'un món ja perdut
entre alfabets d'arbres i nimfes,

oceans amb lletres de corall
perquè escrigues línies d'esperança,

un riu amb vocals sense ferides
provinents de quásars llunyans,

les consonants àuries del destí
amb llacs de nenúfars nus,

i la força de l'alba...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALFABETOS DE ÁRBOLES Y NINFAS

A ti, que atraviesas dificultades...


Te llevo con mis manos una nube
anclada en la sonrisa de los vientos,

la lluvia de la aurora en sortilegio
para que tus visiones sean claras,

la belleza de un mundo ya perdido
entre alfabetos de árboles y ninfas,

océanos con letras de coral
para que escribas líneas de esperanza,

un río con vocales sin heridas
provenientes de cuásares lejanos,

las consonantes áureas del destino
con lagos de nenúfares desnudos,

y la fuerza del alba...


Ana Muela Sopeña

AMAGATALL

*
Al teu amagatall,
ebrietat de les lletres.
O somnambulisme.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GUARIDA

En tu guarida,
ebriedad de las letras.
Sonambulismo.


Ana Muela Sopeña

ELS TEUS ULLS AL LLAC

*
Els teus ulls al llac
contenen els desigs de la nit,
en l'abisme dúctil
de la llum del capvespre.

Una ombra silent i melangiosa
es vessa en tremolor davant de la ferida,
per la humitat nua dels cossos.

La pell de les galàxies invisibles
és somni provocat
per la bellesa efímera
dels cercles auris de la vesprada.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TUS OJOS EN EL LAGO

Tus ojos en el lago
contienen los deseos de la noche,
en el abismo dúctil
de la luz del crepúsculo.

Una sombra silente y melancólica
se derrama en temblor frente a la herida,
por la humedad desnuda de los cuerpos.

La piel de las galaxias invisibles
es sueño provocado
por la belleza efímera
de los círculos áureos de la tarde.


Ana Muela Sopeña

A DISTÀNCIA

*
Una veu a distància
ha obert el llit alegre de la vida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A DISTANCIA

Una voz a distancia
ha abierto el cauce alegre de la vida.


Ana Muela Sopeña

EBRIETAT DE L'INSTANT

*
Ebrietat de l'instant
entre els somnis.

Visions en boirina
i tu vas acostant-te en la broma.

Sospites que torturen
el meu esperit
amb deliris d'ombres
i de riures,
en la penombra dolça
de la vesprada,
entre roses arcàiques.

El numen del teu nom em desperta
com animal de foc en la distància,
enmig de les roques
àvides de llavis.

Un instint somnàmbul
d'arena
amb prímules de follets,
en l'oblit d'aigua i de la teua pell.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EBRIEDAD DEL INSTANTE

Ebriedad del instante
entre los sueños.

Visiones en calima
y tú vas acercándote en la bruma.

Sospechas que torturan
a mi espíritu
con delirios de sombras
y de risas,
en la penumbra dulce
de la tarde,
entre rosas arcaicas.

El numen de tu nombre me despierta
como animal de fuego en la distancia,
en medio de las rocas
ávidas de labios.

Un instinto sonámbulo
de arena
con prímulas de duendes,
en el olvido de agua y de tu piel.


Ana Muela Sopeña

HAIKUS DE LES ESTACIONS

*
HIVERN

Neu a les muntanyes
amb el fred de l’ànima.
Ai las, melangia.


PRIMAVERA

Heus la flor oberta,
els ametlers a trenc d’alba.
El renaixement.


ESTIU

Platgetes amb ones,
el rellotge detés.
Besllums embriacs.


TARDOR

El fullam ressec
amb els tolls de pluja,
rere dels cristalls.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HAIKUS DE LAS ESTACIONES

INVIERNO

Nieve en los montes
con el frío del alma.
Melancolía.


PRIMAVERA

La flor abierta,
los almendros al alba.
Renacimiento.


VERANO

Playas con olas,
el reloj detenido.
Ebrios crepúsculos.


OTOÑO

Las hojas secas
con los charcos de lluvia,
tras los cristales.


Ana Muela Sopeña

INTERROGANT EL COSMOS

*
Un animal d'aigua em sorprén
amb sanglots de broma,
integrant contraris en la gàbia
de la bellesa suau.

Vessaments sobre dubtes,
algaravia blava als badalls
que abasten en el seu vertigen la veu
esmunyint la llum en sortilegi.

Perplexitat de mons de silenci,

una al·lucinació en la boirina
interrogant el cosmos per la teua pell.

Un quadern secret em sorprén
en mars de tristesa.

La pluja em protegeix de la teua ferida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INTERROGANDO AL COSMOS

Un animal de agua me sorprende
con sollozos de bruma,
integrando contrarios en la jaula
de la belleza suave.

Vertidos sobre dudas,
algarabía azul en los bostezos
que alcanzan en su vértigo la voz
deslizando la luz en sortilegios.

Perplejidad de mundos de silencio,

una alucinación en la calima
interrogando al cosmos por tu piel.

Un cuaderno secreto me sorprende
en mares de tristeza.

La lluvia me protege de tu huída.


Ana Muela Sopeña

AL BELL MIG DE LES LLETRES DEL MEU MÓN

*
El teu record em porta per laberints auris,
on el nombre expressa els seus enigmes
al bell mig de les lletres del meu món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LAS LETRAS DE MI MUNDO

Tu recuerdo me lleva por laberintos áureos,
donde el número expresa sus enigmas
entre las letras de mi mundo.


Ana Muela Sopeña

LA VIDA VA PASSANT

*
.....La vida va passant a poc a poc. I mire la penombra amb la teua ombra. La teua veu és com un somni de deliris. El món es fa immens quan no em portes de la mà.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

LA VIDA VA PASANDO

*

.....La vida va pasando lentamente. Y miro la penumbra con tu sombra. Tu voz es como un sueño de delirios. El mundo se hace inmenso cuando tú no me llevas de la mano.
*
*
Ana Muela Sopeña

CAMINES EN METÀFORES DE LLUM

*
A Elisa Golott

Camines en metàfores de llum
ajudant els infants sense llar,
regalant somriures i joguets
a aquells que la vida només ha donat
foscor i ombres...

Et mous amb certesa
amb els desheretats
i dónes la teua mà càlida,
sobreeixent d'amor i de tendresa,
als que el plany clou en l'exclusió.

Emanes del teu esperit la flor
de l'afecte sincer
i sembres sense horaris i sense temps
la bellesa d'un món més humà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CAMINAS EN METÁFORAS DE LUZ

A Elisa Golott

Caminas en metáforas de luz
ayudando a los niños sin hogar,
regalando sonrisas y juguetes
a aquéllos que la vida sólo ha dado
oscuridad y sombras...

Te mueves con certeza
con los desheredados
y das tu mano cálida,
rebosante de amor y de ternura,
a los que el llanto encierra en la exclusión.

Emanas de tu espíritu la flor
del afecto sincero
y siembras sin horarios y sin tiempo
la belleza de un mundo más humano.


Ana Muela Sopeña

M'AGRADA SER LA ROSA

*
M'agrada ser la rosa
detesa en el temps de la llum,
intrigada, sense ombra.

Submergida en el somni,
assedegada de veritat i de silenci,
en llindars d'amor i de penombra,
amb els ulls en òrbita, en espais
de galàxies properes, sense abismes.

M'agrada ser la lluna
creixent enmig dels xiuxiueigs
i respirar serena l'aire fred.

M'agrada ser un arbre,
amb arrels pregones i ancestrals
i penetrar en Gaia,
com si fóra el cos d'una deessa.

M'agrada ser oceà,
amb escuma sigilosa i enigmàtica,
tot hibernant en la sorra, entre les hores
que dansen en corals i dofins.

M'agrada ser el no-res,
àtom imprevisible
en inundar l'espill dels teus iris.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME GUSTA SER LA ROSA

Me gusta ser la rosa
detenida en el tiempo de la luz,
intrigada, sin sombra.

Sumergida en el sueño,
sedienta de verdad y de silencio,
en umbrales de amor y de penumbra,
con los ojos en órbita, en espacios
de galaxias cercanas, sin abismos.

Me gusta ser la luna
creciente entre susurros
y respirar serena el aire frío.

Me gusta ser un árbol,
con raíces profundas y ancestrales
y penetrar en Gaia,
como si fuera el cuerpo de una diosa.

Me gusta ser océano,
con espuma silente y enigmática,
hibernando en la arena, entre las horas
que danzan en corales y delfines.

Me gusta ser la nada,
átomo imprevisible
inundando el espejo de tus iris.


Ana Muela Sopeña

SOL NEGRE

*
La ciutat està cremant
i no he pogut sonar l'alarma,
perquè els seus habitants fugen.

Els meus ulls estan freds
i l'ombra de les teues paraules
niua en les meues esquerdes amagades.

La teua ànima està dormida.

Ha pres Valium
i no aconseguesc dreçar-la cap a Sirius,
resta als llindars del Sol Negre.

Vinga, desperta,
que el foc creix i els nautes del somni
es desencaminen en el seu viatge cap a la llum.

Malsons inacabats abracen la semàntica
dels teus decrets interiors.

El món cavalga desbocat
cap a minuts roigs.
Desolació i silenci.

Un núvol m'ofereix la seua pluja
en cossins de jade
i pregàries de bellesa
adopten noves formes amb salmòdies galàctiques.

Amor meu, no hi ha temps,
la vida avança cap a la boira
i des del teu mutisme ja no pots mirar-me.

El caos t'impideix veure la teua imatge
en l'espill del pànic.
No comprens la teua invisibilitat,
només jo puc revelar-te el secret.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOL NEGRO

La ciudad está ardiendo
y no he podido dar la alarma,
para que sus habitantes huyan.

Mis ojos están fríos
y la sombra de tus palabras
anida en mis ocultas grietas.

Tu alma está dormida.

Ha tomado Valium
y no consigo dirigirla hacia Sirio,
permanece en los umbrales del Sol Negro.

Vamos, despierta,
que el fuego crece y los navegantes del sueño
se extravían en su viaje hacia la luz.

Pesadillas inconclusas abrazan la semántica
de tus decretos interiores.

El mundo cabalga desbocado
hacia minutos rojos.
Desolación y silencio.

Una nube me ofrece su lluvia
en cuencos de jade
y plegarias de belleza
adoptan nuevas formas con salmodias galácticas.

Amor mío, no hay tiempo,
la vida avanza hacia la niebla
y desde tu mutismo ya no puedes mirarme.

El caos te impide ver tu imagen
en el espejo del pánico.
No comprendes tu invisibilidad,
sólo yo puedo revelarte el secreto.


Ana Muela Sopeña

TÈIXER EL MÓN

*
Somorgollar-se en la cova
de les revelacions i misteris,
per a tèixer el món
amb els seus ossos i sang.

Viatjar pels batecs
del ritme de les coses en el seu foc
i descobrir la sorra
de tot allò que emana vida i riu.

Trobar una clau,
per a obrir el teu mutisme entre els cirrus
i comprendre que sempre
he sabut que eres d'un altre temps.

Alletar la teua ferida
amb la meua força sinuosa d'Artemisa
i camelar les teues mans,
perquè em traslladen a un altre espai.

Iniciar un trajecte
de mutació d'espècies animals
i saber que l'instint,
sublim serà al capdavall llum i poema.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TEJER EL MUNDO

Sumergirse en la cueva
de las revelaciones y misterios,
para tejer el mundo
con sus huesos y sangre.

Viajar por los latidos
del ritmo de las cosas en su fuego
y descubrir la arena
de todo lo que emana vida y río.

Encontrar una clave,
para abrir tu mutismo entre los cirros
y comprender que siempre
he sabido que eras de otro tiempo.

Amamantar tu herida
con mi fuerza sinuosa de Artemisa
y camelar tus manos,
para que me trasladen a otro espacio.

Iniciar un trayecto
de mutación de especies animales
y saber que el instinto,
sublime será al fin luz y poema.


Ana Muela Sopeña

MAR D'AMBRE

*
Un destí de boira
t'assalta amb els dubtes a la nit.
L'univers és fred
i la fuita sembla d'allò més obvi.

Però l'arbre del món
t'ofereix amb el seu argent els oceans,
perquè un mar d'ambre et restaure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MAR DE ÁMBAR

Un destino de niebla
te asalta con las dudas en la noche.
El universo es frío
y la huída parece lo más obvio.

Pero el árbol del mundo
te ofrece con su plata los océanos,
para que un mar de ámbar te restaure.


Ana Muela Sopeña

AMARRADA ALS SOMNIS

*
Oscil·le entre el vent i la fermesa.

Vagarege per llocs interiors
on el foc es revifa
abans de tornar als inicis.

Amarrada als somnis
aconseguesc que les meues visions
acresquen

la bellesa d'un món
inextingible.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AMARRADA A LOS SUEÑOS

Oscilo entre el viento y la firmeza.

Deambulo por lugares interiores
donde el fuego se aviva
antes de retornar a los inicios.

Amarrada a los sueños
logro que mis visiones
acrecienten

la belleza de un mundo
inextinguible.


Ana Muela Sopeña

INSTINT ATÀVIC

*
Al capvespre trist
la boira sorprengué el meu instint atàvic
amb pluja submergida en el silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

INSTINTO ATÁVICO

En el ocaso triste
la niebla sorprendió a mi instinto atávico
con lluvia sumergida en el silencio.


Ana Muela Sopeña

NEGRA MARE TERRIBLE

*
Als teus ulls de boira
la vida que transcorre està buida,
és per això que en la distància t'inunda l'espessor
de broma i de silenci.
I vols cridar alt
que brama un cor des de l'infern,
desparadís d'ignorada infantesa,
però ningú no t'escolta, només jo et sent
des d'ultratomba en eco,
perquè jo ja sóc morta, embolicada en xarxa d'anells
de minerals, fulles i arrels.
I tu, sense cap mapa, em lliures sense tendresa,
un tracte estrany i dur,
como si fóra aquella
que ferí la teua ànima dormida en la tempesta.
Negra mare terrible
en els anys del somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NEGRA MADRE TERRIBLE

En tus ojos de niebla
la vida que transcurre está vacía,
por eso en la distancia te inunda la espesura
de bruma y de silencio.
Y quieres gritar alto
que brama un corazón desde el infierno,
desparaíso de ignorada infancia,
pero nadie te escucha, tan sólo yo te oigo
desde ultratumba en eco,
porque yo ya estoy muerta, envuelta en red de anillos
de minerales, hojas y raíces.
Y tú, sin ningún mapa, me entregas sin ternura,
un trato extraño y duro,
como si fuera aquélla
que hirió tu alma dormida en la tormenta.
Negra madre terrible
en los años del sueño.


Ana Muela Sopeña


*****

Me sitúo en el alma de una mujer ya muerta
de manos de su pareja, que le habla
desde ultratumba y le explica...

ALPHA CENTAURI

*
Respirar-te
en una platja
envaïda de gavines,

beure't
com si fores
un suc de gerd,

estimar-te
en la nit sense lluna
tot invocant l'estrella Alpha Centauri.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALPHA CENTAURI

Respirarte
sobre una playa
invadida de gaviotas,

beberte
como si fueras
un zumo de frambuesa,

amarte
en la noche sin luna
invocando a la estrella Alpha Centauri.


Ana Muela Sopeña

AGRUNSADORA

*
La llum del somni ocult
es presenta amb caretes de pluja,
enmig de la boira errant de la nit
damunt d'una agrunsadora de nostàlgia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MECEDORA

La luz del sueño oculto
se presenta con máscaras de lluvia,
entre la niebla errante de la noche
sobre una mecedora de nostalgia.


Ana Muela Sopeña

NOMÉS VULL QUE M'ABRACES

*
Només vull que m'abraces
amb les teues paraules d'aigua,
en la nit nostàlgica de boira.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÓLO QUIERO QUE ME ABRACES

Sólo quiero que me abraces
con tus palabras de agua,
en la noche nostálgica de niebla.


Ana Muela Sopeña

LA SEUA BELLESA ÉS LA GÀBIA

*
No riu,
no plora,
no gesticula,
no expressa.
La seua bellesa és la gàbia de l'emoció sincera,
el seu rostre ja no pot contraure's
ni expandir-se cap a mons de l'espavent.
No parlem de tortures, ni d'inferns,
és tan sols guerra freda
contra moltes dones,
també alguns hòmens.

Toxina que destrueix.

¿...?

Bòtox.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SU BELLEZA ES LA JAULA

No ríe,
no llora,
no gesticula,
no expresa.
Su belleza es la jaula de la emoción sincera,
su rostro ya no puede contraerse
ni expandirse hacia mundos del asombro.
No hablamos de torturas, ni de infiernos,
es sólo guerra fría
contra muchas mujeres,
también algunos hombres.

Toxina que destruye.

¿...?

Bótox.


Ana Muela Sopeña

PARCS EN EL SEU SOMNI

*
Les voreres dormides
m'avisen que encara hi ha una ruta
cap al teu món.

Els parcs en el seu somni primigeni
em porten a la llum de les teues nines
i m'hi inspire.

La pluja de les places amb la seua ombra
em recorda que sempre ets amb mi,
clos al teu espai de paraules.

Un instant de boira en el seu silenci
atrapa del teu vòrtex el capvespre.

La broma dels carrers que deliren
m'acosta als teus miralls
que m'ofereixen les teues mans sense rellotges.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARQUES EN SU SUEÑO

Las aceras dormidas
me avisan de que aún hay una ruta
hacia tu mundo.

Los parques en su sueño primigenio
me llevan a la luz de tus pupilas
y allí me inspiro.

La lluvia de las plazas con su sombra
me recuerda que siempre estás conmigo,
encerrado en tu espacio de palabras.

Un instante de niebla en su silencio
atrapa de tu vórtice el ocaso.

La bruma de las calles que deliran
me acerca a tus espejos
que me ofrecen tus manos sin relojes.


Ana Muela Sopeña

RESPIRAR LES ESTRELLES

*
A Marisa León

Amiga d'emocions i paraules
t'arrecere en el meu món lluminós
i t'estenc la mà.

Onsevulga que et trobes
que sàpies que la llum tornarà
amb només respirar les estrelles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RESPIRAR A LAS ESTRELLAS

A Marisa León

Amiga de emociones y palabras
te refugio en mi mundo luminoso
y te tiendo mi mano.

Allá donde te encuentres
que sepas que la luz regresará
con sólo respirar a las estrellas.


Ana Muela Sopeña

UNA DONA ÉS UN VERS

*
Una dona és un vers
arrecerat en la penombra
de la vesprada.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA MUJER ES UN VERSO

Una mujer es un verso
abrigado en la penumbra de la tarde.


Ana Muela Sopeña

EM DEMANE

*

.....Em demane si tu penses en mi o només sóc el teu joc de paraules. Per això somie sempre amb la teua llum i fuig del mirall de l'obscur. Et demanes si jo sóc la teua fembra blanca o només ets la meua ombra en el reflex. Ens demanem cada nit si l'altre ens escolta o només som ànimes sense arrels.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*

ME PREGUNTO

*

.....Me pregunto si tú piensas en mí o sólo soy tu juego de palabras. Por eso sueño siempre con tu luz y huyo del espejismo de lo oscuro. Te preguntas si yo soy tu hembra blanca o sólo eres mi sombra en el reflejo. Nos preguntamos cada noche si el otro nos escucha o sólo somos almas sin raíces.

*

*

Ana Muela Sopeña

EBRIESA

*
Ebriesa de la meua pell en mirar-te,
nuesa de paraules submergides
a l'estany d'un món traït.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EBRIEDAD

Ebriedad de mi piel cuando te miro,
desnudez de palabras sumergidas
en el lago de un mundo traicionado.


Ana Muela Sopeña

ACARICIA LA MEUA LLUM

*
Acaricia la meua llum en l'abisme,
inicia damunt de mi el ritual del temps,
succiona de la meua pell el món en ambre,

coneix les meues artèries i les meues venes
amb els teus dits antics,
quasibé còsmics.

Alça les teues pregàries de bellesa
damunt del meu cos eteri de vestal.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ACARICIA MI LUZ

Acaricia mi luz en el abismo,
inicia sobre mí el ritual del tiempo,
succiona de mi piel el mundo en ámbar,

conoce mis arterias y mis venas
con tus dedos antiguos,
casi cósmicos.

Eleva tus plegarias de belleza
sobre mi cuerpo etéreo de vestal.


Ana Muela Sopeña

MAI NO PRONUNCIEM

*
Mai no pronunciem les paraules
que contenen el món
en els seus sons
i així restem...

sense adonar-nos-en.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NO PRONUNCIAMOS NUNCA

No pronunciamos nunca las palabras
que contienen el mundo
en sus sonidos
y así permanecemos...

sin enterarnos.


Ana Muela Sopeña

VEU D'AIGUA

*
Al bell mig de l'herba,
pensaments mullats.
La teua veu d'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VOZ DE AGUA

Entre la hierba,
pensamientos mojados.
Tu voz de agua.


Ana Muela Sopeña

EN UN XIUXIUEIG

*
Embolicada en el perfum de la rosa
et mire als cantons dels verbs
mentre em parles a cau d'orella en un xiuxiueig.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN UN SUSURRO

Envuelta en el perfume de la rosa
te miro en las esquinas de los verbos
mientras me hablas bajito en un susurro.


Ana Muela Sopeña

LLETRES DE PERILL

*
El món al bell mig de la boira té ombres
de bellesa dormida en laberints,
somiant amb la llum de les galàxies.

L'aigua de la teua pell m'inspira en ambre
i m'ofereix alhora els seus secrets,
entre les lletres de perill suau,
quan la nit s'extingeix en la sorra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LETRAS DE PELIGRO

El mundo entre la niebla tiene sombras
de belleza dormida en laberintos,
soñando con la luz de las galaxias.

El agua de tu piel me inspira en ámbar
a la vez que me ofrece sus secretos,
entre las letras de peligro suave,
cuando la noche se apaga en la arena.


Ana Muela Sopeña

ENCISAR-TE

*
Em permet encisar-te
amb el meu espill encantat dels boscos,
mentre tu m'hipnotitzes
amb els teus silencis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HECHIZARTE

Me permito hechizarte
con mi espejo encantado de los bosques,
mientras tú me hipnotizas
con tus silencios.


Ana Muela Sopeña

SAL DEL TEU OCEÀ

*
Envaeix els meus espais interiors,
perquè les meues ferides cicatritzen
amb la sal del teu oceà.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SAL DE TU OCÉANO

Invade mis espacios interiores,
para que mis heridas cicatricen
con la sal de tu océano.


Ana Muela Sopeña

ROSES BLAVES

*
Roses blaves,
al lluny un brufol.
Arrels d’arbre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ROSAS AZULES

Rosas azules,
a lo lejos un búho.
Raíces de árbol.


Ana Muela Sopeña

LLUNY DE LES CIUTATS

*
Un crepuscle roig em subjuga,
obri la meua pell de nàiade als teus llavis
en galàxies nues,
mentre tu m'acarones sense treva.

La lluna nova atrau les canilles
de llobes amb els ulls encesos,
per asteroides lúbrics
i jo fregue el teu espai sense tocar-te.

L'eclipsi m'esglaia.

Les meues mans et persegueixen en la nit
amb estrelles nostàlgiques.

Ens abracem lluny de les ciutats.

Llostreja en els mons de luxúria
amb els teus dits marcant el territori
en la meua lluna assedegada del teu sol.

Ensomiació romàntica en el vertigen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LEJOS DE CIUDADES

Un crepúsculo rojo me subyuga,
abre mi piel de náyade a tus labios
en galaxias desnudas,
mientras tú me acaricias sin descanso.

La luna nueva atrae a las jaurías
de lobas con los ojos encendidos,
por asteroides lúbricos
y yo rozo tu espacio sin tocarte.

El eclipse me asusta.

Mis manos te persiguen en la noche
con estrellas nostálgicas.

Nos abrazamos lejos de ciudades.

Amanece en los mundos de lujuria
con tus dedos marcando el territorio
en mi luna sedienta de tu sol.

Ensoñación romántica en el vértigo.


Ana Muela Sopeña