dimarts, 1 de desembre de 2009

LLUNY DE LES CIUTATS

*
Un crepuscle roig em subjuga,
obri la meua pell de nàiade als teus llavis
en galàxies nues,
mentre tu m'acarones sense treva.

La lluna nova atrau les canilles
de llobes amb els ulls encesos,
per asteroides lúbrics
i jo fregue el teu espai sense tocar-te.

L'eclipsi m'esglaia.

Les meues mans et persegueixen en la nit
amb estrelles nostàlgiques.

Ens abracem lluny de les ciutats.

Llostreja en els mons de luxúria
amb els teus dits marcant el territori
en la meua lluna assedegada del teu sol.

Ensomiació romàntica en el vertigen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LEJOS DE CIUDADES

Un crepúsculo rojo me subyuga,
abre mi piel de náyade a tus labios
en galaxias desnudas,
mientras tú me acaricias sin descanso.

La luna nueva atrae a las jaurías
de lobas con los ojos encendidos,
por asteroides lúbricos
y yo rozo tu espacio sin tocarte.

El eclipse me asusta.

Mis manos te persiguen en la noche
con estrellas nostálgicas.

Nos abrazamos lejos de ciudades.

Amanece en los mundos de lujuria
con tus dedos marcando el territorio
en mi luna sedienta de tu sol.

Ensoñación romántica en el vértigo.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari