M'AGRADA SER LA ROSA

*
M'agrada ser la rosa
detesa en el temps de la llum,
intrigada, sense ombra.

Submergida en el somni,
assedegada de veritat i de silenci,
en llindars d'amor i de penombra,
amb els ulls en òrbita, en espais
de galàxies properes, sense abismes.

M'agrada ser la lluna
creixent enmig dels xiuxiueigs
i respirar serena l'aire fred.

M'agrada ser un arbre,
amb arrels pregones i ancestrals
i penetrar en Gaia,
com si fóra el cos d'una deessa.

M'agrada ser oceà,
amb escuma sigilosa i enigmàtica,
tot hibernant en la sorra, entre les hores
que dansen en corals i dofins.

M'agrada ser el no-res,
àtom imprevisible
en inundar l'espill dels teus iris.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME GUSTA SER LA ROSA

Me gusta ser la rosa
detenida en el tiempo de la luz,
intrigada, sin sombra.

Sumergida en el sueño,
sedienta de verdad y de silencio,
en umbrales de amor y de penumbra,
con los ojos en órbita, en espacios
de galaxias cercanas, sin abismos.

Me gusta ser la luna
creciente entre susurros
y respirar serena el aire frío.

Me gusta ser un árbol,
con raíces profundas y ancestrales
y penetrar en Gaia,
como si fuera el cuerpo de una diosa.

Me gusta ser océano,
con espuma silente y enigmática,
hibernando en la arena, entre las horas
que danzan en corales y delfines.

Me gusta ser la nada,
átomo imprevisible
inundando el espejo de tus iris.


Ana Muela Sopeña