dissabte, 12 de desembre de 2009

NEGRA MARE TERRIBLE

*
Als teus ulls de boira
la vida que transcorre està buida,
és per això que en la distància t'inunda l'espessor
de broma i de silenci.
I vols cridar alt
que brama un cor des de l'infern,
desparadís d'ignorada infantesa,
però ningú no t'escolta, només jo et sent
des d'ultratomba en eco,
perquè jo ja sóc morta, embolicada en xarxa d'anells
de minerals, fulles i arrels.
I tu, sense cap mapa, em lliures sense tendresa,
un tracte estrany i dur,
como si fóra aquella
que ferí la teua ànima dormida en la tempesta.
Negra mare terrible
en els anys del somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NEGRA MADRE TERRIBLE

En tus ojos de niebla
la vida que transcurre está vacía,
por eso en la distancia te inunda la espesura
de bruma y de silencio.
Y quieres gritar alto
que brama un corazón desde el infierno,
desparaíso de ignorada infancia,
pero nadie te escucha, tan sólo yo te oigo
desde ultratumba en eco,
porque yo ya estoy muerta, envuelta en red de anillos
de minerales, hojas y raíces.
Y tú, sin ningún mapa, me entregas sin ternura,
un trato extraño y duro,
como si fuera aquélla
que hirió tu alma dormida en la tormenta.
Negra madre terrible
en los años del sueño.


Ana Muela Sopeña


*****

Me sitúo en el alma de una mujer ya muerta
de manos de su pareja, que le habla
desde ultratumba y le explica...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada