dilluns, 7 de desembre de 2009

PARCS EN EL SEU SOMNI

*
Les voreres dormides
m'avisen que encara hi ha una ruta
cap al teu món.

Els parcs en el seu somni primigeni
em porten a la llum de les teues nines
i m'hi inspire.

La pluja de les places amb la seua ombra
em recorda que sempre ets amb mi,
clos al teu espai de paraules.

Un instant de boira en el seu silenci
atrapa del teu vòrtex el capvespre.

La broma dels carrers que deliren
m'acosta als teus miralls
que m'ofereixen les teues mans sense rellotges.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARQUES EN SU SUEÑO

Las aceras dormidas
me avisan de que aún hay una ruta
hacia tu mundo.

Los parques en su sueño primigenio
me llevan a la luz de tus pupilas
y allí me inspiro.

La lluvia de las plazas con su sombra
me recuerda que siempre estás conmigo,
encerrado en tu espacio de palabras.

Un instante de niebla en su silencio
atrapa de tu vórtice el ocaso.

La bruma de las calles que deliran
me acerca a tus espejos
que me ofrecen tus manos sin relojes.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari