TÈIXER EL MÓN

*
Somorgollar-se en la cova
de les revelacions i misteris,
per a tèixer el món
amb els seus ossos i sang.

Viatjar pels batecs
del ritme de les coses en el seu foc
i descobrir la sorra
de tot allò que emana vida i riu.

Trobar una clau,
per a obrir el teu mutisme entre els cirrus
i comprendre que sempre
he sabut que eres d'un altre temps.

Alletar la teua ferida
amb la meua força sinuosa d'Artemisa
i camelar les teues mans,
perquè em traslladen a un altre espai.

Iniciar un trajecte
de mutació d'espècies animals
i saber que l'instint,
sublim serà al capdavall llum i poema.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TEJER EL MUNDO

Sumergirse en la cueva
de las revelaciones y misterios,
para tejer el mundo
con sus huesos y sangre.

Viajar por los latidos
del ritmo de las cosas en su fuego
y descubrir la arena
de todo lo que emana vida y río.

Encontrar una clave,
para abrir tu mutismo entre los cirros
y comprender que siempre
he sabido que eras de otro tiempo.

Amamantar tu herida
con mi fuerza sinuosa de Artemisa
y camelar tus manos,
para que me trasladen a otro espacio.

Iniciar un trayecto
de mutación de especies animales
y saber que el instinto,
sublime será al fin luz y poema.


Ana Muela Sopeña