diumenge, 31 de gener de 2010
ESPERES EL DESTÍ
*
En captivitat esperes el destí,
davall de la lluna cruel
que apàtrida et mira desde l'aire.
La calitja s'esbargeix entre les branques
alhora que albires horitzons,
amb estrelles blaves.
L'instint de la boira
abassegar es deixa damunt dels arbres
que deploren la partida de l'hivern.
La beutat d'un tren en llunyania
et fa recordar
un regne desvetlat de paraules.
No t'oblides que les hores van passant
a través dels cristalls de l'obsidiana,
dins d'una arqueta de vent.
En la teua gruta de gebrada
els somnis esdevenen la pedra
que es dissol arcaica en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPERAS EL DESTINO
En cautivero esperas el destino,
bajo la luna cruel
que apátrida te mira desde el aire.
La bruma se dispersa entre las ramas
al tiempo que divisas horizontes,
con estrellas azules.
El instinto de niebla
se deja capturar sobre los árboles
que lloran la partida del invierno.
La belleza de un tren en lejanía
te hace recordar
un reino develado de palabras.
No olvidas que las horas van pasando
a través de cristales de obsidiana,
en un cofre de viento.
En tu gruta de escarcha
los sueños se convierten en la piedra
que arcaica se diluye en el silencio.
Ana Muela Sopeña
En captivitat esperes el destí,
davall de la lluna cruel
que apàtrida et mira desde l'aire.
La calitja s'esbargeix entre les branques
alhora que albires horitzons,
amb estrelles blaves.
L'instint de la boira
abassegar es deixa damunt dels arbres
que deploren la partida de l'hivern.
La beutat d'un tren en llunyania
et fa recordar
un regne desvetlat de paraules.
No t'oblides que les hores van passant
a través dels cristalls de l'obsidiana,
dins d'una arqueta de vent.
En la teua gruta de gebrada
els somnis esdevenen la pedra
que es dissol arcaica en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPERAS EL DESTINO
En cautivero esperas el destino,
bajo la luna cruel
que apátrida te mira desde el aire.
La bruma se dispersa entre las ramas
al tiempo que divisas horizontes,
con estrellas azules.
El instinto de niebla
se deja capturar sobre los árboles
que lloran la partida del invierno.
La belleza de un tren en lejanía
te hace recordar
un reino develado de palabras.
No olvidas que las horas van pasando
a través de cristales de obsidiana,
en un cofre de viento.
En tu gruta de escarcha
los sueños se convierten en la piedra
que arcaica se diluye en el silencio.
Ana Muela Sopeña
VÍA DE RETORN
*
La bellesa també es troba en aquella
que s'amaga del món en les seues paraules
submergides en ones del subson.
Aterra amb crits d'animals
que experimenten por, angoixa i pànic
com símbols grisos de silenci
en l'aigua d'un arbre traït.
La belleza s'amaga a espaiet
en síl·labes d'imatges oníriques
que saben de la fuita en nits clares
i persegueixen la sal de les alquímies.
Interioritza el caos damunt d'una foguera
de versos inconclosos, sense la saba
de la natura pura i lúbrica.
La bellesa pregona la seua llei àcrata
en submons de llum, abís i ombra,
per a trobar la vía de retorn
a la llar de la infància suau i càlid.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VÍA DE RETORNO
La belleza también está en aquélla
que se esconde del mundo en sus palabras
sumergidas en olas del subsueño.
Aterriza con gritos de animales
que experimentan miedo, angustia y pánico
como símbolos grises de silencio
en el agua de un árbol traicionado.
La belleza se oculta muy despacio
en sílabas de imágenes oníricas
que saben de la huída en noches claras
y persiguen la sal de las alquimias.
Interioriza el caos sobre una hoguera
de versos inconclusos, sin la savia
de la naturaleza pura y lúbrica.
La belleza pregona su ley ácrata
en submundos de luz, abismo y sombra,
para encontrar la vía de retorno
al hogar de la infancia suave y cálido.
Ana Muela Sopeña
La bellesa també es troba en aquella
que s'amaga del món en les seues paraules
submergides en ones del subson.
Aterra amb crits d'animals
que experimenten por, angoixa i pànic
com símbols grisos de silenci
en l'aigua d'un arbre traït.
La belleza s'amaga a espaiet
en síl·labes d'imatges oníriques
que saben de la fuita en nits clares
i persegueixen la sal de les alquímies.
Interioritza el caos damunt d'una foguera
de versos inconclosos, sense la saba
de la natura pura i lúbrica.
La bellesa pregona la seua llei àcrata
en submons de llum, abís i ombra,
per a trobar la vía de retorn
a la llar de la infància suau i càlid.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VÍA DE RETORNO
La belleza también está en aquélla
que se esconde del mundo en sus palabras
sumergidas en olas del subsueño.
Aterriza con gritos de animales
que experimentan miedo, angustia y pánico
como símbolos grises de silencio
en el agua de un árbol traicionado.
La belleza se oculta muy despacio
en sílabas de imágenes oníricas
que saben de la huída en noches claras
y persiguen la sal de las alquimias.
Interioriza el caos sobre una hoguera
de versos inconclusos, sin la savia
de la naturaleza pura y lúbrica.
La belleza pregona su ley ácrata
en submundos de luz, abismo y sombra,
para encontrar la vía de retorno
al hogar de la infancia suave y cálido.
Ana Muela Sopeña
INSPIRA'M
*
Núvol
que vas estimant la meua pell
mentre l'aigua
cau damunt d'un mantell de neu delicada,
inspira'm poemes del bandeig.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INSPÍRAME
Nube
que vas amando mi piel
mientras el agua
cae sobre un manto de nieve delicada,
inspírame poemas del destierro.
Ana Muela Sopeña
Núvol
que vas estimant la meua pell
mentre l'aigua
cau damunt d'un mantell de neu delicada,
inspira'm poemes del bandeig.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INSPÍRAME
Nube
que vas amando mi piel
mientras el agua
cae sobre un manto de nieve delicada,
inspírame poemas del destierro.
Ana Muela Sopeña
LA PELL DE LA SON
*
Enmig de la pluja
les paraules de la boira,
la pell de la son.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PIEL DE SUEÑO
Entre la lluvia
las palabras de niebla,
la piel de sueño.
Ana Muela Sopeña
Enmig de la pluja
les paraules de la boira,
la pell de la son.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PIEL DE SUEÑO
Entre la lluvia
las palabras de niebla,
la piel de sueño.
Ana Muela Sopeña
MÓN DEL DEMÀ
*
Malenconia suau de la ferida
a través de l'oníric d'un ferro
que s'inspira en el món del demà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUNDO DEL MAÑANA
Melancolía suave de la herida
a través de lo onírico de un hierro
que se inspira en el mundo del mañana.
Ana Muela Sopeña
Malenconia suau de la ferida
a través de l'oníric d'un ferro
que s'inspira en el món del demà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUNDO DEL MAÑANA
Melancolía suave de la herida
a través de lo onírico de un hierro
que se inspira en el mundo del mañana.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 30 de gener de 2010
METÀFORES BLANQUES EN ESTELS
*
Les teues paraules m'emporten per llindars
de metàfores blanques en estels,
on un ocell blau en l'ensomni
enmig de la calitja m'empara.
Em lliures cada dia molts mons
continguts en d'altres, amb les síl·labes
que marquen territoris de violes.
El verb sap ser el meu fidel amic
en la teua ploma d'hivern
i al cristall tallat de l'eufònic.
La teua música va mudant-se
en hemistiquis -dunes d'un atzar
que s'escapbussa en galàxies,
supernoves i nebuloses lúdiques-
en la memòria dúctil del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
METÁFORAS BLANCAS EN ESTRELLAS
Tus palabras me llevan por umbrales
de metáforas blancas en estrellas,
donde un pájaro azul en el ensueño
me ampara entre la bruma.
Me entregas cada día muchos mundos
contenidos en otros, con las sílabas
que marcan territorios de violetas.
El verbo sabe ser mi fiel amigo
en tu pluma de invierno
y en el cristal tallado de lo eufónico.
La música de ti va transformándose
en hemistiquios - dunas de un azar
que bucea en galaxias, supernovas
y nebulosas lúdicas-
en la memoria dúctil del pasado.
Ana Muela Sopeña
Les teues paraules m'emporten per llindars
de metàfores blanques en estels,
on un ocell blau en l'ensomni
enmig de la calitja m'empara.
Em lliures cada dia molts mons
continguts en d'altres, amb les síl·labes
que marquen territoris de violes.
El verb sap ser el meu fidel amic
en la teua ploma d'hivern
i al cristall tallat de l'eufònic.
La teua música va mudant-se
en hemistiquis -dunes d'un atzar
que s'escapbussa en galàxies,
supernoves i nebuloses lúdiques-
en la memòria dúctil del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
METÁFORAS BLANCAS EN ESTRELLAS
Tus palabras me llevan por umbrales
de metáforas blancas en estrellas,
donde un pájaro azul en el ensueño
me ampara entre la bruma.
Me entregas cada día muchos mundos
contenidos en otros, con las sílabas
que marcan territorios de violetas.
El verbo sabe ser mi fiel amigo
en tu pluma de invierno
y en el cristal tallado de lo eufónico.
La música de ti va transformándose
en hemistiquios - dunas de un azar
que bucea en galaxias, supernovas
y nebulosas lúdicas-
en la memoria dúctil del pasado.
Ana Muela Sopeña
divendres, 29 de gener de 2010
SI DIC PEDRA
*
Si dic pedra d'aire
puc dir que el vent es fa mar
i un llac és una estrella entre els teus ulls
i els pulsars, la terra que t'acull.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SI DIGO PIEDRA
Si digo piedra de aire
puedo decir que el viento se hace mar
y un lago es una estrella entre tus ojos
y los púlsares, la tierra que te acoge.
Ana Muela Sopeña
Si dic pedra d'aire
puc dir que el vent es fa mar
i un llac és una estrella entre els teus ulls
i els pulsars, la terra que t'acull.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SI DIGO PIEDRA
Si digo piedra de aire
puedo decir que el viento se hace mar
y un lago es una estrella entre tus ojos
y los púlsares, la tierra que te acoge.
Ana Muela Sopeña
dijous, 28 de gener de 2010
NINA DE SAL
*
Una nina de sal genera el món
en les seues mans proclius al misteri
de gavines delitoses del blau.
Una nina de sal encalça en somnis
la teua pell abstreta per la llum
que amida la bellesa del crepuscle.
Una nina de sal trenca la luna
amb els seus ulls de mar
fixats a núvols de secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIÑA DE SAL
Una niña de sal genera el mundo
en sus manos abiertas al misterio
de gaviotas amantes del azul.
Una niña de sal persigue en sueños
tu piel ensimismada por la luz
que mide la belleza del crepúsculo.
Una niña de sal rompe la luna
con sus ojos de mar
adheridos a nubes de secretos.
Ana Muela Sopeña
Una nina de sal genera el món
en les seues mans proclius al misteri
de gavines delitoses del blau.
Una nina de sal encalça en somnis
la teua pell abstreta per la llum
que amida la bellesa del crepuscle.
Una nina de sal trenca la luna
amb els seus ulls de mar
fixats a núvols de secrets.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIÑA DE SAL
Una niña de sal genera el mundo
en sus manos abiertas al misterio
de gaviotas amantes del azul.
Una niña de sal persigue en sueños
tu piel ensimismada por la luz
que mide la belleza del crepúsculo.
Una niña de sal rompe la luna
con sus ojos de mar
adheridos a nubes de secretos.
Ana Muela Sopeña
CLAU
*
Una clau en l'arena és un record
de finestres ocultes al teu nom
que porten a les ombres del llindar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLAVE
Una llave en la arena es un recuerdo
de ventanas ocultas en tu nombre
que conducen a sombras del umbral.
Ana Muela Sopeña
Una clau en l'arena és un record
de finestres ocultes al teu nom
que porten a les ombres del llindar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLAVE
Una llave en la arena es un recuerdo
de ventanas ocultas en tu nombre
que conducen a sombras del umbral.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 26 de gener de 2010
CERCLE DE BOIRA
*
Un cercle de boira em fa seua
amb la lluna ballant als seus arrels
d'ombra sublimada pel plany
i pedra detesa en un altre temps.
La beutat d'un món d'azurita
em fa veure l'espiral dels abismes,
en la terra de brufols enigmàtics
que atrapen amb els seus ulls el sol negre.
Un arbre enmig de la neu és el llindar
del silenci penjat de la calitja,
entre la plata d'aire obert al cosmos.
Crepuscles volguts en la brisa
en el mar em fan ama de l'encís,
amb les algues salades del subsomni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÍRCULO DE NIEBLA
Un círculo de niebla me hace suya
con la luna bailando en sus raíces
de sombra sublimada por el llanto
y piedra detenida en otro tiempo.
La belleza de un mundo de azurita
me muestra la espiral de los abismos,
en la tierra de búhos enigmáticos
que atrapan con sus ojos el sol negro.
Un árbol entre nieve es el umbral
del silencio colgado de la bruma,
en la plata de un aire abierto al cosmos.
Crepúsculos amados en la brisa
en el mar me hacen dueña del hechizo,
con las algas saladas del subsueño.
Ana Muela Sopeña
Un cercle de boira em fa seua
amb la lluna ballant als seus arrels
d'ombra sublimada pel plany
i pedra detesa en un altre temps.
La beutat d'un món d'azurita
em fa veure l'espiral dels abismes,
en la terra de brufols enigmàtics
que atrapen amb els seus ulls el sol negre.
Un arbre enmig de la neu és el llindar
del silenci penjat de la calitja,
entre la plata d'aire obert al cosmos.
Crepuscles volguts en la brisa
en el mar em fan ama de l'encís,
amb les algues salades del subsomni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÍRCULO DE NIEBLA
Un círculo de niebla me hace suya
con la luna bailando en sus raíces
de sombra sublimada por el llanto
y piedra detenida en otro tiempo.
La belleza de un mundo de azurita
me muestra la espiral de los abismos,
en la tierra de búhos enigmáticos
que atrapan con sus ojos el sol negro.
Un árbol entre nieve es el umbral
del silencio colgado de la bruma,
en la plata de un aire abierto al cosmos.
Crepúsculos amados en la brisa
en el mar me hacen dueña del hechizo,
con las algas saladas del subsueño.
Ana Muela Sopeña
UN NÚVOL CONTEMPLA
*
Un núvol contempla la teua pell híbrida
en llanguiment de mons sublimats,
en les hores consagrades
a l'ebrietat d'un arbre sense arrels.
M'agrunse en rellotges de paper
davall de la lluna blanca,
en la llum d'un crepuscle dormit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA NUBE CONTEMPLA
Una nube contempla tu piel híbrida
en languidez de mundos sublimados,
en horas consagradas
a la ebriedad de un árbol sin raíces.
Me columpio en relojes de papel
bajo la luna blanca,
en la luz de un crepúsculo dormido.
Ana Muela Sopeña
Un núvol contempla la teua pell híbrida
en llanguiment de mons sublimats,
en les hores consagrades
a l'ebrietat d'un arbre sense arrels.
M'agrunse en rellotges de paper
davall de la lluna blanca,
en la llum d'un crepuscle dormit.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA NUBE CONTEMPLA
Una nube contempla tu piel híbrida
en languidez de mundos sublimados,
en horas consagradas
a la ebriedad de un árbol sin raíces.
Me columpio en relojes de papel
bajo la luna blanca,
en la luz de un crepúsculo dormido.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 25 de gener de 2010
UNA AMB EL TOT
*
La dona recorregué els escalons
de l'instint de la boira més atàvic
que li feia sentir-se una amb el tot,
abans de dissoldre's en el no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA CON TODO
La mujer recorrió los escalones
del instinto de niebla más atávico
que la hacía sentirse una con todo,
antes de disolverse entre la nada.
Ana Muela Sopeña
La dona recorregué els escalons
de l'instint de la boira més atàvic
que li feia sentir-se una amb el tot,
abans de dissoldre's en el no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA CON TODO
La mujer recorrió los escalones
del instinto de niebla más atávico
que la hacía sentirse una con todo,
antes de disolverse entre la nada.
Ana Muela Sopeña
INSTINT D'ARENA
*
El meu instint d'arena
m'emporta per camins delicats
cap a nous indrets
i somnis a mig concloure.
Els éssers que dissolen el seu delit
es perverteixen en notes musicals,
abillats amb el pànic de l'aigua.
La part de rèptil que habita l'ull
es molesta a ser
tan antiga com el món
i arcaica com brufols en hivern.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INSTINTO DE ARENA
El instinto de arena
me lleva por caminos delicados
hacia lugares nuevos
y sueños inconclusos.
Los seres que disuelven su ansiedad
se pervierten en notas musicales,
ataviados con pánico del agua.
La parte de reptil que habita el ojo
se molesta con ser
antigua como el mundo
y arcaica como búhos en invierno.
Ana Muela Sopeña
El meu instint d'arena
m'emporta per camins delicats
cap a nous indrets
i somnis a mig concloure.
Els éssers que dissolen el seu delit
es perverteixen en notes musicals,
abillats amb el pànic de l'aigua.
La part de rèptil que habita l'ull
es molesta a ser
tan antiga com el món
i arcaica com brufols en hivern.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
INSTINTO DE ARENA
El instinto de arena
me lleva por caminos delicados
hacia lugares nuevos
y sueños inconclusos.
Los seres que disuelven su ansiedad
se pervierten en notas musicales,
ataviados con pánico del agua.
La parte de reptil que habita el ojo
se molesta con ser
antigua como el mundo
y arcaica como búhos en invierno.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 23 de gener de 2010
TEMPS EMBRIAGAT
*
.....Desitge que isques del teu tancament, en la lluïssor mineral de la paraula que assalta els abismes de l'ínfim. Desitge que em mires en el foc, enllà del llindar del possible, lliurat a la rosa primitiva. Desitge que acarones la meua pell blanca, mentre viatge a satèlits de boirassa i aguiate de la teua llum un impossible. Desitge que em crides pel meu nom, damunt de llacs blaus de nenúfars i mons abillats d'espills. Desitge que l'ombra s'acabe en el temps embriagat pels astres, en les hores d'enigmes inconcrets.
.....Desitge que isques del teu tancament, en la lluïssor mineral de la paraula que assalta els abismes de l'ínfim. Desitge que em mires en el foc, enllà del llindar del possible, lliurat a la rosa primitiva. Desitge que acarones la meua pell blanca, mentre viatge a satèlits de boirassa i aguiate de la teua llum un impossible. Desitge que em crides pel meu nom, damunt de llacs blaus de nenúfars i mons abillats d'espills. Desitge que l'ombra s'acabe en el temps embriagat pels astres, en les hores d'enigmes inconcrets.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
TIEMPO EMBRIAGADO
TIEMPO EMBRIAGADO
.....Deseo que salgas de tu encierro, en el brillo mineral de la palabra que asalta los abismos de lo ínfimo. Deseo que me mires en el fuego, más allá del umbral de lo posible, entregado a la rosa primitiva. Deseo que acaricies mi piel blanca, mientras viajo a satélites de bruma y espero de tu luz un imposible. Deseo que me llames por mi nombre, sobre lagos azules de nenúfares y mundos ataviados con espejos. Deseo que la sombra se termine en el tiempo embriagado por los astros, en las horas de enigmas inconcretos.
*
*
Ana Muela Sopeña
HE DORMIT EN LA TEUA PELL
*
He dormit en la teua pell
de terra i fum
damunt de paraules àvides de son,
en el presagi obert de la teua llum.
Has dormit en la meua pell de la paraula
sota la lluna suau dels rius,
naufragant en el món de l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HE DORMIDO EN TU PIEL
He dormido en tu piel
de tierra y humo
sobre palabras ávidas de sueño,
en el presagio abierto de tu luz.
Has dormido en mi piel de la palabra
bajo la luna suave de los ríos,
naufragando en el mundo de la sombra.
Ana Muela Sopeña
He dormit en la teua pell
de terra i fum
damunt de paraules àvides de son,
en el presagi obert de la teua llum.
Has dormit en la meua pell de la paraula
sota la lluna suau dels rius,
naufragant en el món de l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HE DORMIDO EN TU PIEL
He dormido en tu piel
de tierra y humo
sobre palabras ávidas de sueño,
en el presagio abierto de tu luz.
Has dormido en mi piel de la palabra
bajo la luna suave de los ríos,
naufragando en el mundo de la sombra.
Ana Muela Sopeña
divendres, 22 de gener de 2010
SILICI DEL VERB
*
El silici del verb suau em torna,
allotge la meua pell
dins de la teua paraula
i t'anomene en les nits d'exili.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SILICIO DEL VERBO
El silicio del verbo me hace suave,
me introduzco en la piel
de tu palabra
y te nombro en las noches del exilio.
Ana Muela Sopeña
El silici del verb suau em torna,
allotge la meua pell
dins de la teua paraula
i t'anomene en les nits d'exili.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SILICIO DEL VERBO
El silicio del verbo me hace suave,
me introduzco en la piel
de tu palabra
y te nombro en las noches del exilio.
Ana Muela Sopeña
dijous, 21 de gener de 2010
EN EL SOSPIR
*
Quan m'adorm en el sospir
vaig convertint-me en una au
i véns en la teua nau
i m'amolles un papir.
A poc a poc sent el gir
que m'emboca a l'ample mar
on poder-nos estimar.
Els versos de gran altura
són com ingerir datura
en vaixell i navegar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL SUSPIRO
Cuando duermo en el suspiro
voy transformándome en ave
y tú llegas en tu nave
y me brindas un papiro.
Poco a poco siento el giro
que me aboca al ancho mar
donde podernos amar.
Los versos de gran altura
son como ingerir datura
en un barco y navegar.
Ana Muela Sopeña
Quan m'adorm en el sospir
vaig convertint-me en una au
i véns en la teua nau
i m'amolles un papir.
A poc a poc sent el gir
que m'emboca a l'ample mar
on poder-nos estimar.
Els versos de gran altura
són com ingerir datura
en vaixell i navegar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN EL SUSPIRO
Cuando duermo en el suspiro
voy transformándome en ave
y tú llegas en tu nave
y me brindas un papiro.
Poco a poco siento el giro
que me aboca al ancho mar
donde podernos amar.
Los versos de gran altura
son como ingerir datura
en un barco y navegar.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 20 de gener de 2010
EN CLAU
*
Desolació en clau de paraules,
el meu regal patí des del silenci.
Pensava que era llum des de l'exili,
però el teu refús cruel
em fa perplexitat en el buit.
Abismes de bellesa, estranyesa en cendres,
el meu fred es fa adult en conéixer-te.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN CLAVE
Desolación en clave de palabras,
mi regalo sufrió desde el silencio.
Pensaba que era luz desde el exilio,
mas tu rechazo cruel
me da perplejidad en el vacío.
Abismos de belleza, extrañeza en cenizas,
mi frío se hace adulto al conocerte.
Ana Muela Sopeña
Desolació en clau de paraules,
el meu regal patí des del silenci.
Pensava que era llum des de l'exili,
però el teu refús cruel
em fa perplexitat en el buit.
Abismes de bellesa, estranyesa en cendres,
el meu fred es fa adult en conéixer-te.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN CLAVE
Desolación en clave de palabras,
mi regalo sufrió desde el silencio.
Pensaba que era luz desde el exilio,
mas tu rechazo cruel
me da perplejidad en el vacío.
Abismos de belleza, extrañeza en cenizas,
mi frío se hace adulto al conocerte.
Ana Muela Sopeña
CERCLE
*
En el cercle blanc del silenci
habiten les aurores del teu nom.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÍRCULO
En el círculo blanco del silencio
habitan las auroras de tu nombre.
Ana Muela Sopeña
En el cercle blanc del silenci
habiten les aurores del teu nom.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CÍRCULO
En el círculo blanco del silencio
habitan las auroras de tu nombre.
Ana Muela Sopeña
LA LLOBA BLANCA
*
La lloba blanca t’encerca
al boscam de la gebrada,
on reverberen les veus
i retenteix la paraula,
Et persegueix amb la lluna
alhora que pren la brasa
en els troncs dels arbres salzes,
en la vereda de plata.
Que la lloba blanca et besa
en el somni que t'abraça
i la pluja esdevé nítida
en el paratge de l'ànima.
Et mira des del misteri,
et connecta a la seua ala,
com si tu fores un àngel
que recordàs l’enyorança.
La lloba blanca et bressola
amb la música de samba,
i t’agrunsa amb el seu udol
mentre dibuixa un mandala.
Que de la gola et devora
i tendrament et resguarda
en el seu univers de mons
de rius, sal i obsidiana.
La lloba blanca et nomena
amb els llavis en la platja
i et brinda una visió
de vasos de porcellana.
T'inspira amb la seua imatge
de bellesa entre la calma
i t'invita a ser de foc
sobre l'escuma de l'alba.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LOBA BLANCA
La loba blanca te busca
en el bosque de la escarcha,
donde resuenan las voces
y retumban las palabras.
Te persigue con la luna
al tiempo que prenden brasas
en los troncos de los sauces
y en la vereda de plata.
La loba blanca te besa
en el sueño que te abraza
y la lluvia se hace nítida
en el espacio del alma.
Te mira desde el misterio
y te conecta a sus alas,
como si fueras un ángel
recordando la añoranza.
La loba blanca te mece
con su música de samba
y te acuna con su aullido
mientras dibuja un mandala.
Te devora con sus fauces
y tiernamente te ampara
en su universo de mundos
de ríos, sal y obsidiana.
La loba blanca te nombra
con sus labios en la playa
y te brinda una visión
de vasos de porcelana.
Te inspira con sus imágenes
de belleza entre la calma
y te invita a ser de fuego
sobre la espuma del alba.
Ana Muela Sopeña
La lloba blanca t’encerca
al boscam de la gebrada,
on reverberen les veus
i retenteix la paraula,
Et persegueix amb la lluna
alhora que pren la brasa
en els troncs dels arbres salzes,
en la vereda de plata.
Que la lloba blanca et besa
en el somni que t'abraça
i la pluja esdevé nítida
en el paratge de l'ànima.
Et mira des del misteri,
et connecta a la seua ala,
com si tu fores un àngel
que recordàs l’enyorança.
La lloba blanca et bressola
amb la música de samba,
i t’agrunsa amb el seu udol
mentre dibuixa un mandala.
Que de la gola et devora
i tendrament et resguarda
en el seu univers de mons
de rius, sal i obsidiana.
La lloba blanca et nomena
amb els llavis en la platja
i et brinda una visió
de vasos de porcellana.
T'inspira amb la seua imatge
de bellesa entre la calma
i t'invita a ser de foc
sobre l'escuma de l'alba.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LOBA BLANCA
La loba blanca te busca
en el bosque de la escarcha,
donde resuenan las voces
y retumban las palabras.
Te persigue con la luna
al tiempo que prenden brasas
en los troncos de los sauces
y en la vereda de plata.
La loba blanca te besa
en el sueño que te abraza
y la lluvia se hace nítida
en el espacio del alma.
Te mira desde el misterio
y te conecta a sus alas,
como si fueras un ángel
recordando la añoranza.
La loba blanca te mece
con su música de samba
y te acuna con su aullido
mientras dibuja un mandala.
Te devora con sus fauces
y tiernamente te ampara
en su universo de mundos
de ríos, sal y obsidiana.
La loba blanca te nombra
con sus labios en la playa
y te brinda una visión
de vasos de porcelana.
Te inspira con sus imágenes
de belleza entre la calma
y te invita a ser de fuego
sobre la espuma del alba.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 19 de gener de 2010
EPÍLEG
*
Epíleg de gebrada
damunt de la teua pell amant del crepuscle.
Ombra de la bellesa submergida
en les nits atrapades per la rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EPÍLOGO
Epílogo de escarcha
sobre tu piel amante del crepúsculo.
Sombra de la belleza sumergida
en noches atrapadas por la rosa.
Ana Muela Sopeña
Epíleg de gebrada
damunt de la teua pell amant del crepuscle.
Ombra de la bellesa submergida
en les nits atrapades per la rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EPÍLOGO
Epílogo de escarcha
sobre tu piel amante del crepúsculo.
Sombra de la belleza sumergida
en noches atrapadas por la rosa.
Ana Muela Sopeña
OCELLS CAPTIUS
*
Els ocells captius del capvespre
xiuxiuegen al vent
i s'alcen a un altre món
de boira seductora.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁJAROS CAUTIVOS
Los pájaros cautivos de la tarde
susurran al viento
y se elevan a otro mundo
de niebla seductora.
Ana Muela Sopeña
Els ocells captius del capvespre
xiuxiuegen al vent
i s'alcen a un altre món
de boira seductora.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁJAROS CAUTIVOS
Los pájaros cautivos de la tarde
susurran al viento
y se elevan a otro mundo
de niebla seductora.
Ana Muela Sopeña
LLUM EN LA BOIRA
*
Llum en la boira
en la teua pell atrapada en ombres fredes.
Nit en silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUZ EN LA NIEBLA
Luz en la niebla
en tu piel atrapada en sombras frías.
Noche en silencio.
Ana Muela Sopeña
Llum en la boira
en la teua pell atrapada en ombres fredes.
Nit en silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUZ EN LA NIEBLA
Luz en la niebla
en tu piel atrapada en sombras frías.
Noche en silencio.
Ana Muela Sopeña
PLUJA DE FADES
*
L'espill recorda aqueixos contes d'aigua,
una fulla va velant la visió de libèl·lules
i els arbres volen amb els nens d'ales.
Mentre els gats riuen del gebre d'argent,
l'essència va somiant la pluja de les fades.
Invente laberints entre llits de núvols
i el dorment al riu, amb cançons de seda.
Els mars imaginen des d'una llum de terra
i en el viatge de neu hiverna el llibre d'arena.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA DE HADAS
El espejo recuerda esos cuentos de agua,
una hoja va velando la visión de libélulas
y los árboles vuelan con los niños de alas.
Mientras los gatos ríen de la escarcha de plata
la esencia va soñando la lluvia de las hadas.
Invento laberintos entre camas de nubes
y el durmiente en el río, con canciones de seda.
Los mares imaginan desde una luz de tierra
y en el viaje de nieve hiberna el libro de arena.
Ana Muela Sopeña
L'espill recorda aqueixos contes d'aigua,
una fulla va velant la visió de libèl·lules
i els arbres volen amb els nens d'ales.
Mentre els gats riuen del gebre d'argent,
l'essència va somiant la pluja de les fades.
Invente laberints entre llits de núvols
i el dorment al riu, amb cançons de seda.
Els mars imaginen des d'una llum de terra
i en el viatge de neu hiverna el llibre d'arena.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA DE HADAS
El espejo recuerda esos cuentos de agua,
una hoja va velando la visión de libélulas
y los árboles vuelan con los niños de alas.
Mientras los gatos ríen de la escarcha de plata
la esencia va soñando la lluvia de las hadas.
Invento laberintos entre camas de nubes
y el durmiente en el río, con canciones de seda.
Los mares imaginan desde una luz de tierra
y en el viaje de nieve hiberna el libro de arena.
Ana Muela Sopeña
VALS
*
Les gotes ballen un vals
de pluja abraçada al vent.
Un núvol em xiuxiueja
paraules de ritme antic
en la densitat de l'aire.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VALS
Las gotas bailan un vals
de lluvia abrazada al viento.
Una nube me susurra
palabras de ritmo antiguo
en la densidad del aire.
Ana Muela Sopeña
Les gotes ballen un vals
de pluja abraçada al vent.
Un núvol em xiuxiueja
paraules de ritme antic
en la densitat de l'aire.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VALS
Las gotas bailan un vals
de lluvia abrazada al viento.
Una nube me susurra
palabras de ritmo antiguo
en la densidad del aire.
Ana Muela Sopeña
SET POEMES BREUS
*
I
Un nàufrag em mira a les nits
i resol els seus dubtes delerant
el buit de la meua pell en sortilegi.
II
Els llavis de la foscor
m'arriben en abismes d'obsidiana.
III
Les hores se succeixen sense atur
mentre un arbre somia amb arrels.
IV
L'aigua del teu mar m'inspira en pluja
atrapada en els signes de les dees.
V
Nostàlgia de l'oceà en la boira,
quan escoltes sense temps les campanes.
VI
Flor del ros, delicada en la seua essència.
Desolació.
VII
Un instant de boira ens delata
a través d'un llampec en l'ocult.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIETE POEMAS BREVES
Un náufrago me mira por las noches
y resuelve sus dudas anhelando
el hueco de mi piel en sortilegio.
II
Los labios de lo oscuro
me llegan en abismos de obsidiana.
III
Las horas se suceden sin descanso
mientras un árbol sueña con raíces.
IV
El agua de tu mar me inspira en lluvia
atrapada en los signos de las diosas.
V
Nostalgia del océano en la niebla,
cuando escuchas sin tiempo las campanas.
VI
Flor del rocío, delicada en su esencia.
Desolación.
VII
Un instante de bruma nos delata
a través de un relámpago en lo oculto.
Ana Muela Sopeña
I
Un nàufrag em mira a les nits
i resol els seus dubtes delerant
el buit de la meua pell en sortilegi.
II
Els llavis de la foscor
m'arriben en abismes d'obsidiana.
III
Les hores se succeixen sense atur
mentre un arbre somia amb arrels.
IV
L'aigua del teu mar m'inspira en pluja
atrapada en els signes de les dees.
V
Nostàlgia de l'oceà en la boira,
quan escoltes sense temps les campanes.
VI
Flor del ros, delicada en la seua essència.
Desolació.
VII
Un instant de boira ens delata
a través d'un llampec en l'ocult.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIETE POEMAS BREVES
Un náufrago me mira por las noches
y resuelve sus dudas anhelando
el hueco de mi piel en sortilegio.
II
Los labios de lo oscuro
me llegan en abismos de obsidiana.
III
Las horas se suceden sin descanso
mientras un árbol sueña con raíces.
IV
El agua de tu mar me inspira en lluvia
atrapada en los signos de las diosas.
V
Nostalgia del océano en la niebla,
cuando escuchas sin tiempo las campanas.
VI
Flor del rocío, delicada en su esencia.
Desolación.
VII
Un instante de bruma nos delata
a través de un relámpago en lo oculto.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 18 de gener de 2010
METÀFORA INVISIBLE
*
No tinc vida,
sinó una ombra de paraules
que s'adhereix en respirar al meu cos.
No tinc mort,
sinó la llum de la metàfora invisible
que en tot moment m'acompanya.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
METÁFORA INVISIBLE
No tengo vida,
sino una sombra de palabras
que se adhiere a mi cuerpo al respirar.
No tengo muerte,
sino la luz de la metáfora invisible
que me acompaña en todos mis momentos.
Ana Muela Sopeña
No tinc vida,
sinó una ombra de paraules
que s'adhereix en respirar al meu cos.
No tinc mort,
sinó la llum de la metàfora invisible
que en tot moment m'acompanya.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
METÁFORA INVISIBLE
No tengo vida,
sino una sombra de palabras
que se adhiere a mi cuerpo al respirar.
No tengo muerte,
sino la luz de la metáfora invisible
que me acompaña en todos mis momentos.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 17 de gener de 2010
QUAN CONTEMPLE LA BELLESA
*
Dedique aquesta dècima al grup "Ala décima",
amb una abraçada des d'Espanya fins a Cuba
Quan contemple la bellesa
de l'amor en la memòria
comprove que és ja la història
consagrada en subtilesa.
Amagada en la malesa
habita una flor formosa
que dansa molt sigilosa
sobre el teu jardí secret.
Tant de bo que el meu decret
fóra ser sempre ta rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CUANDO MIRO LA BELLEZA
Dedico esta décima al grupo Ala décima,
con un abrazo desde España hasta Cuba
Cuando miro la belleza
del amor en mi memoria
compruebo que es ya mi historia
consagrada en sutileza.
Escondida en la maleza
habita una flor hermosa
que danza muy silenciosa
sobre tu jardín secreto.
Quisiera que mi decreto
fuera ser siempre tu rosa.
Ana Muela Sopeña
Dedique aquesta dècima al grup "Ala décima",
amb una abraçada des d'Espanya fins a Cuba
Quan contemple la bellesa
de l'amor en la memòria
comprove que és ja la història
consagrada en subtilesa.
Amagada en la malesa
habita una flor formosa
que dansa molt sigilosa
sobre el teu jardí secret.
Tant de bo que el meu decret
fóra ser sempre ta rosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CUANDO MIRO LA BELLEZA
Dedico esta décima al grupo Ala décima,
con un abrazo desde España hasta Cuba
Cuando miro la belleza
del amor en mi memoria
compruebo que es ya mi historia
consagrada en sutileza.
Escondida en la maleza
habita una flor hermosa
que danza muy silenciosa
sobre tu jardín secreto.
Quisiera que mi decreto
fuera ser siempre tu rosa.
Ana Muela Sopeña
NAIX FERIDA UNA LLETRA
*
Naix ferida una lletra,
s'esvaneix en el món
entre vocals,
les consonants àuries es rebel·len,
les síl·labes defensen
la seua pèrdua,
les paraules ressorgeixen en la sang,
els versos són l'arma
del poeta,
les estrofes esdeven llum,
el poema s'irradia
com un quasar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NACE HERIDA UNA LETRA
Nace herida una letra,
se desvanece el mundo
entre vocales,
las consonantes áureas se rebelan,
las sílabas defienden
su extravío,
las palabras resurgen en la sangre,
los versos son el arma
del poeta,
las estrofas se van haciendo luz,
el poema se irradia
como un cuásar.
Ana Muela Sopeña
Naix ferida una lletra,
s'esvaneix en el món
entre vocals,
les consonants àuries es rebel·len,
les síl·labes defensen
la seua pèrdua,
les paraules ressorgeixen en la sang,
els versos són l'arma
del poeta,
les estrofes esdeven llum,
el poema s'irradia
com un quasar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NACE HERIDA UNA LETRA
Nace herida una letra,
se desvanece el mundo
entre vocales,
las consonantes áureas se rebelan,
las sílabas defienden
su extravío,
las palabras resurgen en la sangre,
los versos son el arma
del poeta,
las estrofas se van haciendo luz,
el poema se irradia
como un cuásar.
Ana Muela Sopeña
ALS TEUS IRIS
*
Boirassa als teus iris,
assuaviment de l'aurora.
Principia el dia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TUS IRIS
Bruma en tus iris,
suavidad de la aurora.
Comienza el día.
Ana Muela Sopeña
Boirassa als teus iris,
assuaviment de l'aurora.
Principia el dia.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN TUS IRIS
Bruma en tus iris,
suavidad de la aurora.
Comienza el día.
Ana Muela Sopeña
CENDRES
*
L'aigua va llavant
l'instant de boira.
Mormolen les finestres
el teu nom entre els llops i els monstres,
però tot és mentida.
El foc va cremant
la resina d'un tronc.
Les remors s'emporten
les cendres d'un món d'un altre temps.
L'aire es baralla
amb les lletres d'un mite inexistent.
Difamacions negres en un cofre.
La terra sap ser la sepultura
de l'autobiografia més lluent.
Un nou naixement,
malgrat els obstacles
es va gestant dins de la teua història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CENIZAS
El agua va lavando
el instante de niebla.
Murmuran las ventanas
tu nombre entre los lobos y los monstruos,
pero todo es mentira.
El fuego va quemando
la resina de un tronco.
Los rumores se llevan
las cenizas de un mundo de otro tiempo.
El aire se pelea
con las letras de un mito inexistente.
Difamaciones negras en un cofre.
La tierra sabe ser la sepultura
de la autobiografía más brillante.
Un nuevo nacimiento,
a pesar de los obstáculos
se va gestando dentro de tu historia.
Ana Muela Sopeña
L'aigua va llavant
l'instant de boira.
Mormolen les finestres
el teu nom entre els llops i els monstres,
però tot és mentida.
El foc va cremant
la resina d'un tronc.
Les remors s'emporten
les cendres d'un món d'un altre temps.
L'aire es baralla
amb les lletres d'un mite inexistent.
Difamacions negres en un cofre.
La terra sap ser la sepultura
de l'autobiografia més lluent.
Un nou naixement,
malgrat els obstacles
es va gestant dins de la teua història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CENIZAS
El agua va lavando
el instante de niebla.
Murmuran las ventanas
tu nombre entre los lobos y los monstruos,
pero todo es mentira.
El fuego va quemando
la resina de un tronco.
Los rumores se llevan
las cenizas de un mundo de otro tiempo.
El aire se pelea
con las letras de un mito inexistente.
Difamaciones negras en un cofre.
La tierra sabe ser la sepultura
de la autobiografía más brillante.
Un nuevo nacimiento,
a pesar de los obstáculos
se va gestando dentro de tu historia.
Ana Muela Sopeña
EL MAR EM DEIXA VEURE'T
*
El mar em deixa veure't
amb la lluna jugant a amagar-se,
en balancins de neu,
en l'ebrietat de l'aire.
La tristesa m'inspira a les nits
amb escuma d'oceans maleïts
i sol de la memòria més atàvica,
amb un arbre de coure en el misteri.
Abismes de penombra
s'esmuyen en boira
amb almesc de cossos ja raptats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL MAR ME DEJA VERTE
El mar me deja verte
con la luna jugando al escondite,
en columpios de nieve,
en la ebriedad del aire.
La tristeza me inspira por las noches
con espuma de océanos malditos
y sol de la memoria más atávica,
con un árbol de cobre en el misterio.
Abismos de penumbra
se deslizan en niebla
con almizcle de cuerpos ya raptados.
Ana Muela Sopeña
El mar em deixa veure't
amb la lluna jugant a amagar-se,
en balancins de neu,
en l'ebrietat de l'aire.
La tristesa m'inspira a les nits
amb escuma d'oceans maleïts
i sol de la memòria més atàvica,
amb un arbre de coure en el misteri.
Abismes de penombra
s'esmuyen en boira
amb almesc de cossos ja raptats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL MAR ME DEJA VERTE
El mar me deja verte
con la luna jugando al escondite,
en columpios de nieve,
en la ebriedad del aire.
La tristeza me inspira por las noches
con espuma de océanos malditos
y sol de la memoria más atávica,
con un árbol de cobre en el misterio.
Abismos de penumbra
se deslizan en niebla
con almizcle de cuerpos ya raptados.
Ana Muela Sopeña
LLAÇOS INDOMIABLES
*
Acaricies
la
meua
pell
entre
els
llençols,
em
xiuxiueiges
cosetes
a
l'oïda,
t'emporte amb la boca
a la frenesia
i tu em lliures tot de tu mateix.
*
Et dic aqueixes paraules que t'exciten,
em mires com a deesa prehistòrica,
ens estimem en nits de secrets,
rodem per mil llits sense pudor.
*
Ens banyem amb cava entre gerds,
assaborim
moments
insadollables,
et seduesc sense hores des de sempre.
*
Em somies en visions de silenci,
et pense quan et mire
els crepuscles,
ens
unim
amb
llaços
indomiables.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
LAZOS INDOMABLES
*
Acaricias
mi
piel
entre
las
sábanas,
me
susurras
cositas
al
oído,
te llevo con mi boca
al frenesí
y tú me entregas todo de tí mismo.
*
Te digo esas palabras que te excitan,
me miras como diosa prehistórica,
nos amamos en noches de secretos,
rodamos por mil camas sin pudor.
*
Nos duchamos con cava entre frambuesas,
degustamos
momentos
insaciables,
te seduzco sin horas desde siempre.
*
Me sueñas en visiones de silencio,
te pienso cuando miro
los crepúsculos,
nos
unimos
con
lazos
indomables.
*
*
Ana Muela Sopeña
Acaricies
la
meua
pell
entre
els
llençols,
em
xiuxiueiges
cosetes
a
l'oïda,
t'emporte amb la boca
a la frenesia
i tu em lliures tot de tu mateix.
*
Et dic aqueixes paraules que t'exciten,
em mires com a deesa prehistòrica,
ens estimem en nits de secrets,
rodem per mil llits sense pudor.
*
Ens banyem amb cava entre gerds,
assaborim
moments
insadollables,
et seduesc sense hores des de sempre.
*
Em somies en visions de silenci,
et pense quan et mire
els crepuscles,
ens
unim
amb
llaços
indomiables.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
LAZOS INDOMABLES
*
Acaricias
mi
piel
entre
las
sábanas,
me
susurras
cositas
al
oído,
te llevo con mi boca
al frenesí
y tú me entregas todo de tí mismo.
*
Te digo esas palabras que te excitan,
me miras como diosa prehistórica,
nos amamos en noches de secretos,
rodamos por mil camas sin pudor.
*
Nos duchamos con cava entre frambuesas,
degustamos
momentos
insaciables,
te seduzco sin horas desde siempre.
*
Me sueñas en visiones de silencio,
te pienso cuando miro
los crepúsculos,
nos
unimos
con
lazos
indomables.
*
*
Ana Muela Sopeña
CICATRIUS
*
No hi ha amor que esborre fàstics inesborrables,
quan l'ànima s'ha assecat ja no pot ressorgir,
perquè el moviment escaient no ve de fora,
el moviment escaient ve de dins,
d'algun lloc murallat
amb caretes de cristall d'un món que no existeix.
No hi ha amor que esborre les cicatrius de la guerra,
però podem exorcitzar el destí
i tota prova passa per l'experiment delicat
de començar de nou, encara que en res no es crega.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES
No hay amor que borre hastíos imborrables,
cuando el alma se ha secado ya no puede resurgir,
porque el movimiento necesario no viene de afuera,
el movimiento necesario viene de adentro,
de algún lugar amurallado
con máscaras de cristal de un mundo inexistente.
No hay amor que borre las cicatrices de la guerra,
pero se puede exorcizar al destino
y toda prueba pasa por el experimento delicado
de volver a empezar, aunque no se crea en nada.
Ana Muela Sopeña
No hi ha amor que esborre fàstics inesborrables,
quan l'ànima s'ha assecat ja no pot ressorgir,
perquè el moviment escaient no ve de fora,
el moviment escaient ve de dins,
d'algun lloc murallat
amb caretes de cristall d'un món que no existeix.
No hi ha amor que esborre les cicatrius de la guerra,
però podem exorcitzar el destí
i tota prova passa per l'experiment delicat
de començar de nou, encara que en res no es crega.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES
No hay amor que borre hastíos imborrables,
cuando el alma se ha secado ya no puede resurgir,
porque el movimiento necesario no viene de afuera,
el movimiento necesario viene de adentro,
de algún lugar amurallado
con máscaras de cristal de un mundo inexistente.
No hay amor que borre las cicatrices de la guerra,
pero se puede exorcizar al destino
y toda prueba pasa por el experimento delicado
de volver a empezar, aunque no se crea en nada.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 16 de gener de 2010
CREPUSCLE DE TU
*
Crepuscle de tu,
alfabet de sols i cireres
entrant a l'incendi del meu cos,
per a somiar que som un sol.
Cansada de rodar per les ciutats
necessite que estigues
damunt de la meua vorera
que m'escoltes sense temps
i begues de les meues llàgrimes.
Consonants tan embriagues que espaventen
T'espere damunt del vòrtex de l'aigua
en les hores estimades del destí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CREPÚSCULO DE TI
Crepúsculo de ti,
alfabeto de soles y cerezas
entrando en el incendio de mi cuerpo,
para soñar que somos uno solo.
Cansada de rodar por las ciudades
necesito que estés
sobre mi acera
que me escuches sin tiempo
y bebas de mis lágrimas.
Consonantes tan ebrias que dan pánico...
Te espero sobre el vórtice del agua
en las horas amadas del destino.
Ana Muela Sopeña
Crepuscle de tu,
alfabet de sols i cireres
entrant a l'incendi del meu cos,
per a somiar que som un sol.
Cansada de rodar per les ciutats
necessite que estigues
damunt de la meua vorera
que m'escoltes sense temps
i begues de les meues llàgrimes.
Consonants tan embriagues que espaventen
T'espere damunt del vòrtex de l'aigua
en les hores estimades del destí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CREPÚSCULO DE TI
Crepúsculo de ti,
alfabeto de soles y cerezas
entrando en el incendio de mi cuerpo,
para soñar que somos uno solo.
Cansada de rodar por las ciudades
necesito que estés
sobre mi acera
que me escuches sin tiempo
y bebas de mis lágrimas.
Consonantes tan ebrias que dan pánico...
Te espero sobre el vórtice del agua
en las horas amadas del destino.
Ana Muela Sopeña
PALPEBRES
*
Sota les meues palpebres
l'enigma del vent,
la teua pell estimada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁRPADOS
Bajo mis párpados
el enigma del viento,
tu piel amada.
Ana Muela Sopeña
Sota les meues palpebres
l'enigma del vent,
la teua pell estimada.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PÁRPADOS
Bajo mis párpados
el enigma del viento,
tu piel amada.
Ana Muela Sopeña
EN LA MEUA PARAULA
*
Has vingut
per a restar en la meua paraula,
perquè la meua paraula conté moltes paraules
i alhora cap.
Heus ací la paradoxa...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN MI PALABRA
Has venido
para quedarte en mi palabra,
porque mi palabra contiene muchas palabras
y al mismo tiempo ninguna.
He ahí la paradoja...
Ana Muela Sopeña
Has vingut
per a restar en la meua paraula,
perquè la meua paraula conté moltes paraules
i alhora cap.
Heus ací la paradoxa...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN MI PALABRA
Has venido
para quedarte en mi palabra,
porque mi palabra contiene muchas palabras
y al mismo tiempo ninguna.
He ahí la paradoja...
Ana Muela Sopeña
divendres, 15 de gener de 2010
ORFENESA DELS TEULATS
*
Dolça
la mirada de boira
que llances a dones sense arrels.
Estimes
universos sense terra de les fembres nues
ballant en l'orfenesa dels teulats.
Danses
damunt d'arbres de versos
en cúmuls de mons invisibles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD DE LOS TEJADOS
Dulce
la mirada de niebla
que lanzas a mujeres sin raíces.
Amas
universos sin tierra de las hembras desnudas
bailando en la orfandad de los tejados.
Danzas
sobre árboles de versos
en cúmulos de mundos invisibles.
Ana Muela Sopeña
Dolça
la mirada de boira
que llances a dones sense arrels.
Estimes
universos sense terra de les fembres nues
ballant en l'orfenesa dels teulats.
Danses
damunt d'arbres de versos
en cúmuls de mons invisibles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORFANDAD DE LOS TEJADOS
Dulce
la mirada de niebla
que lanzas a mujeres sin raíces.
Amas
universos sin tierra de las hembras desnudas
bailando en la orfandad de los tejados.
Danzas
sobre árboles de versos
en cúmulos de mundos invisibles.
Ana Muela Sopeña
EL TEU MÓN
*
He somiat amb núvols
que em parlen en deliris del teu món
embriaga de sal i de penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU MUNDO
He soñado con nubes
que me hablan en delirios de tu mundo
embriagado de sal y de penumbra.
Ana Muela Sopeña
He somiat amb núvols
que em parlen en deliris del teu món
embriaga de sal i de penombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TU MUNDO
He soñado con nubes
que me hablan en delirios de tu mundo
embriagado de sal y de penumbra.
Ana Muela Sopeña
dijous, 14 de gener de 2010
AQUESTS DIES
*
Aquests dies són tristos,
la pluja cau a espai
darrere dels cristalls embriacs de la teua imatge.
La nit es presenta silenciosa
amb xiuxiueigs d'arbres dormits.
Aquests dies són tristos,
en saber que no pots veure els crepuscles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESTOS DÍAS
Estos días son tristes,
la lluvia cae despacio
tras los cristales ebrios de tu imagen.
La noche se presenta silenciosa
con susurros de árboles dormidos.
Estos días son tristes,
sabiendo que no puedes ver crepúsculos.
Ana Muela Sopeña
Aquests dies són tristos,
la pluja cau a espai
darrere dels cristalls embriacs de la teua imatge.
La nit es presenta silenciosa
amb xiuxiueigs d'arbres dormits.
Aquests dies són tristos,
en saber que no pots veure els crepuscles.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESTOS DÍAS
Estos días son tristes,
la lluvia cae despacio
tras los cristales ebrios de tu imagen.
La noche se presenta silenciosa
con susurros de árboles dormidos.
Estos días son tristes,
sabiendo que no puedes ver crepúsculos.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 13 de gener de 2010
DONA-DAIMON
*
A Pere Bessó, amb la meua amistat i admiració
Aclofada en la boira
aquella dona-daimon
bevia de crepuscles el vers,
per a trobar un món diferent.
Caminava amb ecos
per muntanyes blaves de la lluna
i mirava sense por les aurores.
Buscava les paraules
entre les pedres àvides de sol.
Trobava metàfores de gel
davall d'estols d'aus migratòries.
Aquella dona-daimon
ballava amb estrelles a les nits
i somiava universos més amables.
Li agradava escriure quasi sense llum,
per a captar l'ànima de les coses.
Dansava amb libèl·lules de vent
en els capvespres dels arbres.
L'energia galàctica invisible
l'animava en les hores de miratges.
Somiava sense rellotge
amb els boscos sagrats de les síl·labes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUJER-DAIMON
A Pere Bessó, con mi amistad y admiración
Agapazada en la niebla
aquella mujer-daimon
bebía de crepúsculos el verso,
para encontrar un mundo diferente.
Caminaba con ecos
por montañas azules de la luna
y miraba sin miedo las auroras.
Buscaba las palabras
entre las piedras ávidas de sol.
Encontraba metáforas de hielo
bajo bandadas de aves migratorias.
Aquella mujer-daimon
bailaba con estrellas por las noches
y soñaba universos más amables.
Le gustaba escribir casi sin luz,
para captar el alma de las cosas.
Danzaba con libélulas de viento
en los atardeceres de los árboles.
La energía galáctica invisible
la animaba en las horas de espejismos.
Soñaba sin reloj
con los bosques sagrados de las sílabas.
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó, amb la meua amistat i admiració
Aclofada en la boira
aquella dona-daimon
bevia de crepuscles el vers,
per a trobar un món diferent.
Caminava amb ecos
per muntanyes blaves de la lluna
i mirava sense por les aurores.
Buscava les paraules
entre les pedres àvides de sol.
Trobava metàfores de gel
davall d'estols d'aus migratòries.
Aquella dona-daimon
ballava amb estrelles a les nits
i somiava universos més amables.
Li agradava escriure quasi sense llum,
per a captar l'ànima de les coses.
Dansava amb libèl·lules de vent
en els capvespres dels arbres.
L'energia galàctica invisible
l'animava en les hores de miratges.
Somiava sense rellotge
amb els boscos sagrats de les síl·labes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MUJER-DAIMON
A Pere Bessó, con mi amistad y admiración
Agapazada en la niebla
aquella mujer-daimon
bebía de crepúsculos el verso,
para encontrar un mundo diferente.
Caminaba con ecos
por montañas azules de la luna
y miraba sin miedo las auroras.
Buscaba las palabras
entre las piedras ávidas de sol.
Encontraba metáforas de hielo
bajo bandadas de aves migratorias.
Aquella mujer-daimon
bailaba con estrellas por las noches
y soñaba universos más amables.
Le gustaba escribir casi sin luz,
para captar el alma de las cosas.
Danzaba con libélulas de viento
en los atardeceres de los árboles.
La energía galáctica invisible
la animaba en las horas de espejismos.
Soñaba sin reloj
con los bosques sagrados de las sílabas.
Ana Muela Sopeña
LLAMPEC
*
La soledat va plovent
llunes errants
en la meua ànima àvida de tu.
Et recorde
amb els teus ulls d'aigua,
enllà de la vida i de la mort,
en el vendaval del temps.
Puja la marea
en un instant feliç,
baixa la marea
en el ressort que mou el caos del món.
Et mire,
em mires,
Ens mirem
i un llampec blau ens il·lumina.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RELÁMPAGO
La soledad va lloviendo
lunas errantes
en mi alma ávida de ti.
Te recuerdo
con tus ojos de agua,
más allá de la vida y de la muerte,
en el vendaval del tiempo.
Sube la marea
en un instante feliz,
baja la marea
en el resorte que mueve el caos del mundo.
Te miro,
me miras,
nos miramos
y un relámpago azul nos ilumina.
Ana Muela Sopeña
La soledat va plovent
llunes errants
en la meua ànima àvida de tu.
Et recorde
amb els teus ulls d'aigua,
enllà de la vida i de la mort,
en el vendaval del temps.
Puja la marea
en un instant feliç,
baixa la marea
en el ressort que mou el caos del món.
Et mire,
em mires,
Ens mirem
i un llampec blau ens il·lumina.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RELÁMPAGO
La soledad va lloviendo
lunas errantes
en mi alma ávida de ti.
Te recuerdo
con tus ojos de agua,
más allá de la vida y de la muerte,
en el vendaval del tiempo.
Sube la marea
en un instante feliz,
baja la marea
en el resorte que mueve el caos del mundo.
Te miro,
me miras,
nos miramos
y un relámpago azul nos ilumina.
Ana Muela Sopeña
EN SOLEDAT
*
En soledat repasses el passat,
els esdeveniments més colpidors,
la memòria d'un món incandescent.
En soledat medites
i les hores es corben cap adins.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN SOLEDAD
En soledad repasas el pasado,
los acontecimientos impactantes,
la memoria de un mundo incandescente.
En soledad meditas
y las horas se curvan hacia dentro.
Ana Muela Sopeña
En soledat repasses el passat,
els esdeveniments més colpidors,
la memòria d'un món incandescent.
En soledat medites
i les hores es corben cap adins.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN SOLEDAD
En soledad repasas el pasado,
los acontecimientos impactantes,
la memoria de un mundo incandescente.
En soledad meditas
y las horas se curvan hacia dentro.
Ana Muela Sopeña
SONS DE FUM
*
Enfonsaments en la boira,
amb remors de fum,
travessen la teua pell en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SONIDOS DE HUMO
Naufragios en la niebla,
con sonidos de humo,
atraviesan tu piel en el silencio.
Ana Muela Sopeña
Enfonsaments en la boira,
amb remors de fum,
travessen la teua pell en el silenci.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SONIDOS DE HUMO
Naufragios en la niebla,
con sonidos de humo,
atraviesan tu piel en el silencio.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 11 de gener de 2010
LITÚRGIA I PÈTALS
*
Foc del món,
als ulls antics.
Litúrgia i pètals.
Terra secreta,
damunt d'oceans lúdics.
Celebració.
Aire ancestral,
entre arbres muts.
Melangia.
Aigua nua,
en la teua pell de l'enigma.
Llindar de roses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LITURGIA Y PÉTALOS
Fuego del mundo,
en los ojos antiguos.
Liturgia y pétalos.
Tierra secreta,
sobre océanos lúdicos.
Celebración.
Aire ancestral,
entre árboles mudos.
Melancolía.
Agua desnuda,
en tu piel del enigma.
Umbral de rosas.
Ana Muela Sopeña
Foc del món,
als ulls antics.
Litúrgia i pètals.
Terra secreta,
damunt d'oceans lúdics.
Celebració.
Aire ancestral,
entre arbres muts.
Melangia.
Aigua nua,
en la teua pell de l'enigma.
Llindar de roses.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LITURGIA Y PÉTALOS
Fuego del mundo,
en los ojos antiguos.
Liturgia y pétalos.
Tierra secreta,
sobre océanos lúdicos.
Celebración.
Aire ancestral,
entre árboles mudos.
Melancolía.
Agua desnuda,
en tu piel del enigma.
Umbral de rosas.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 10 de gener de 2010
ELLA FOU AIGUA
*
Ningú no hi havia a la nit
i els ulls miraven des dels abismes.
Foscament caia una densa boira
damunt dels cabells de metall opac
de la noia encesa.
Aparegué un besllum
damunt d'una fulla d'encisos delerosos.
L'ombra-por s'alternava
amb la llum de la innocència
el sòl es tornà riu
i ella fou aigua amb l'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ELLA FUE AGUA
No había nadie en la noche
y los ojos miraban desde los abismos.
Oscuramente caía una densa niebla
sobre los cabellos de metal opaco
de la encendida muchacha.
Apareció un destello
sobre una hoja de hechizos anhelantes.
Alternábase la sombra-miedo
con la luz de la inocencia
el suelo se convirtió en un río
y ella fue agua con el agua.
Ana Muela Sopeña
Ningú no hi havia a la nit
i els ulls miraven des dels abismes.
Foscament caia una densa boira
damunt dels cabells de metall opac
de la noia encesa.
Aparegué un besllum
damunt d'una fulla d'encisos delerosos.
L'ombra-por s'alternava
amb la llum de la innocència
el sòl es tornà riu
i ella fou aigua amb l'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ELLA FUE AGUA
No había nadie en la noche
y los ojos miraban desde los abismos.
Oscuramente caía una densa niebla
sobre los cabellos de metal opaco
de la encendida muchacha.
Apareció un destello
sobre una hoja de hechizos anhelantes.
Alternábase la sombra-miedo
con la luz de la inocencia
el suelo se convirtió en un río
y ella fue agua con el agua.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 9 de gener de 2010
NAUFRAGIS EN SILENCI
*
Naufragis en silenci,
mentre la broma atrapa la becadeta.
Indrets amagats a l'humus.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NAUFRAGIOS DE SILENCIO
Naufragios en silencio,
mientras la bruma atrapa el semisueño.
Lugares escondidos en el humus.
Ana Muela Sopeña
Naufragis en silenci,
mentre la broma atrapa la becadeta.
Indrets amagats a l'humus.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NAUFRAGIOS DE SILENCIO
Naufragios en silencio,
mientras la bruma atrapa el semisueño.
Lugares escondidos en el humus.
Ana Muela Sopeña
dijous, 7 de gener de 2010
NIT SENSE ALBA
*
La lluna al seu amagatall
vessa pel seu buit les paraules
que em porten ferida
per la nit sense alba.
Un lloc atrapat entre la broma
en pètals de rosa m'asserena,
amb el ventre salat de la deessa
que en lúcids pistils s'obri al món.
L'instint del mar,
amb prímules de plata,
esmuny la seua bellesa per la meua pell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NOCHE SIN ALBA
La luna en su escondite
derrama por su hueco las palabras
que me llevan herida
por la noche sin alba.
Un lugar atrapado entre la bruma
en pétalos de rosa me serena,
con el vientre salado de la diosa
que en lúcidos pistilos se abre al mundo.
El instinto del mar,
con prímulas de plata,
desliza su belleza por mi piel.
Ana Muela Sopeña
La lluna al seu amagatall
vessa pel seu buit les paraules
que em porten ferida
per la nit sense alba.
Un lloc atrapat entre la broma
en pètals de rosa m'asserena,
amb el ventre salat de la deessa
que en lúcids pistils s'obri al món.
L'instint del mar,
amb prímules de plata,
esmuny la seua bellesa per la meua pell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NOCHE SIN ALBA
La luna en su escondite
derrama por su hueco las palabras
que me llevan herida
por la noche sin alba.
Un lugar atrapado entre la bruma
en pétalos de rosa me serena,
con el vientre salado de la diosa
que en lúcidos pistilos se abre al mundo.
El instinto del mar,
con prímulas de plata,
desliza su belleza por mi piel.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 6 de gener de 2010
JO MAI NO T'OBLIDE
*
Enmig del silenci
de la plugeta a la nit
jo mai no t'oblide.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUNCA TE OLVIDO
En el silencio
de la lluvia en la noche
nunca te olvido.
Ana Muela Sopeña
Enmig del silenci
de la plugeta a la nit
jo mai no t'oblide.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUNCA TE OLVIDO
En el silencio
de la lluvia en la noche
nunca te olvido.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
