dimecres, 6 de gener de 2010

CELS SENSE PRESAGIS

*
En vesprada silenciosa
fite les gavines volant
al bell mig dels teus ulls de son,
mentre esmunyen un món estrany
sobre cels sense cap presagi
i nostàlgia en els teulats.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CIELOS SIN PRESAGIOS

En la tarde silenciosa
veo gaviotas volando
entre tus ojos de sueño,
mientras deslizan lo extraño
sobre cielos sin presagios
y nostalgia en los tejados.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari