*
En vesprada silenciosa
fite les gavines volant
al bell mig dels teus ulls de son,
mentre esmunyen un món estrany
sobre cels sense cap presagi
i nostàlgia en els teulats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CIELOS SIN PRESAGIOS
En la tarde silenciosa
veo gaviotas volando
entre tus ojos de sueño,
mientras deslizan lo extraño
sobre cielos sin presagios
y nostalgia en los tejados.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada