*
L'aigua va llavant
l'instant de boira.
Mormolen les finestres
el teu nom entre els llops i els monstres,
però tot és mentida.
El foc va cremant
la resina d'un tronc.
Les remors s'emporten
les cendres d'un món d'un altre temps.
L'aire es baralla
amb les lletres d'un mite inexistent.
Difamacions negres en un cofre.
La terra sap ser la sepultura
de l'autobiografia més lluent.
Un nou naixement,
malgrat els obstacles
es va gestant dins de la teua història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CENIZAS
El agua va lavando
el instante de niebla.
Murmuran las ventanas
tu nombre entre los lobos y los monstruos,
pero todo es mentira.
El fuego va quemando
la resina de un tronco.
Los rumores se llevan
las cenizas de un mundo de otro tiempo.
El aire se pelea
con las letras de un mito inexistente.
Difamaciones negras en un cofre.
La tierra sabe ser la sepultura
de la autobiografía más brillante.
Un nuevo nacimiento,
a pesar de los obstáculos
se va gestando dentro de tu historia.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada