dimarts, 26 de gener de 2010

CERCLE DE BOIRA

*
Un cercle de boira em fa seua
amb la lluna ballant als seus arrels
d'ombra sublimada pel plany
i pedra detesa en un altre temps.

La beutat d'un món d'azurita
em fa veure l'espiral dels abismes,
en la terra de brufols enigmàtics
que atrapen amb els seus ulls el sol negre.

Un arbre enmig de la neu és el llindar
del silenci penjat de la calitja,
entre la plata d'aire obert al cosmos.

Crepuscles volguts en la brisa
en el mar em fan ama de l'encís,
amb les algues salades del subsomni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CÍRCULO DE NIEBLA

Un círculo de niebla me hace suya
con la luna bailando en sus raíces
de sombra sublimada por el llanto
y piedra detenida en otro tiempo.

La belleza de un mundo de azurita
me muestra la espiral de los abismos,
en la tierra de búhos enigmáticos
que atrapan con sus ojos el sol negro.

Un árbol entre nieve es el umbral
del silencio colgado de la bruma,
en la plata de un aire abierto al cosmos.

Crepúsculos amados en la brisa
en el mar me hacen dueña del hechizo,
con las algas saladas del subsueño.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada