CICATRIUS

*
No hi ha amor que esborre fàstics inesborrables,
quan l'ànima s'ha assecat ja no pot ressorgir,
perquè el moviment escaient no ve de fora,
el moviment escaient ve de dins,
d'algun lloc murallat
amb caretes de cristall d'un món que no existeix.

No hi ha amor que esborre les cicatrius de la guerra,
però podem exorcitzar el destí
i tota prova passa per l'experiment delicat
de començar de nou, encara que en res no es crega.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CICATRICES

No hay amor que borre hastíos imborrables,
cuando el alma se ha secado ya no puede resurgir,
porque el movimiento necesario no viene de afuera,
el movimiento necesario viene de adentro,
de algún lugar amurallado
con máscaras de cristal de un mundo inexistente.

No hay amor que borre las cicatrices de la guerra,
pero se puede exorcizar al destino
y toda prueba pasa por el experimento delicado
de volver a empezar, aunque no se crea en nada.


Ana Muela Sopeña