dimecres, 13 de gener de 2010

DONA-DAIMON

*
A Pere Bessó, amb la meua amistat i admiració

Aclofada en la boira
aquella dona-daimon
bevia de crepuscles el vers,
per a trobar un món diferent.

Caminava amb ecos
per muntanyes blaves de la lluna
i mirava sense por les aurores.

Buscava les paraules
entre les pedres àvides de sol.

Trobava metàfores de gel
davall d'estols d'aus migratòries.

Aquella dona-daimon
ballava amb estrelles a les nits
i somiava universos més amables.

Li agradava escriure quasi sense llum,
per a captar l'ànima de les coses.

Dansava amb libèl·lules de vent
en els capvespres dels arbres.

L'energia galàctica invisible
l'animava en les hores de miratges.

Somiava sense rellotge
amb els boscos sagrats de les síl·labes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MUJER-DAIMON

A Pere Bessó, con mi amistad y admiración

Agapazada en la niebla
aquella mujer-daimon
bebía de crepúsculos el verso,
para encontrar un mundo diferente.

Caminaba con ecos
por montañas azules de la luna
y miraba sin miedo las auroras.

Buscaba las palabras
entre las piedras ávidas de sol.

Encontraba metáforas de hielo
bajo bandadas de aves migratorias.

Aquella mujer-daimon
bailaba con estrellas por las noches
y soñaba universos más amables.

Le gustaba escribir casi sin luz,
para captar el alma de las cosas.

Danzaba con libélulas de viento
en los atardeceres de los árboles.

La energía galáctica invisible
la animaba en las horas de espejismos.

Soñaba sin reloj
con los bosques sagrados de las sílabas.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada