diumenge, 10 de gener de 2010

ELLA FOU AIGUA

*
Ningú no hi havia a la nit
i els ulls miraven des dels abismes.
Foscament caia una densa boira
damunt dels cabells de metall opac
de la noia encesa.
Aparegué un besllum
damunt d'una fulla d'encisos delerosos.
L'ombra-por s'alternava
amb la llum de la innocència
el sòl es tornà riu
i ella fou aigua amb l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ELLA FUE AGUA

No había nadie en la noche
y los ojos miraban desde los abismos.
Oscuramente caía una densa niebla
sobre los cabellos de metal opaco
de la encendida muchacha.
Apareció un destello
sobre una hoja de hechizos anhelantes.
Alternábase la sombra-miedo
con la luz de la inocencia
el suelo se convirtió en un río
y ella fue agua con el agua.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada