diumenge, 17 de gener de 2010

LLAÇOS INDOMIABLES

*
Acaricies
la
meua
pell
entre
els
llençols,
em
xiuxiueiges
cosetes
a
l'oïda,
t'emporte amb la boca
a la frenesia
i tu em lliures tot de tu mateix.
*
Et dic aqueixes paraules que t'exciten,
em mires com a deesa prehistòrica,
ens estimem en nits de secrets,
rodem per mil llits sense pudor.
*
Ens banyem amb cava entre gerds,
assaborim
moments
insadollables,
et seduesc sense hores des de sempre.
*
Em somies en visions de silenci,
et pense quan et mire
els crepuscles,
ens
unim
amb
llaços
indomiables.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
LAZOS INDOMABLES
*
Acaricias
mi
piel
entre
las
sábanas,
me
susurras
cositas
al
oído,
te llevo con mi boca
al frenesí
y tú me entregas todo de tí mismo.
*
Te digo esas palabras que te excitan,
me miras como diosa prehistórica,
nos amamos en noches de secretos,
rodamos por mil camas sin pudor.
*
Nos duchamos con cava entre frambuesas,
degustamos
momentos
insaciables,
te seduzco sin horas desde siempre.
*
Me sueñas en visiones de silencio,
te pienso cuando miro
los crepúsculos,
nos
unimos
con
lazos
indomables.
*
*
Ana Muela Sopeña

2 comentaris: