LLAMPEC

*
La soledat va plovent
llunes errants
en la meua ànima àvida de tu.

Et recorde

amb els teus ulls d'aigua,
enllà de la vida i de la mort,
en el vendaval del temps.

Puja la marea
en un instant feliç,
baixa la marea
en el ressort que mou el caos del món.

Et mire,
em mires,
Ens mirem

i un llampec blau ens il·lumina.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RELÁMPAGO

La soledad va lloviendo
lunas errantes
en mi alma ávida de ti.

Te recuerdo

con tus ojos de agua,
más allá de la vida y de la muerte,
en el vendaval del tiempo.

Sube la marea
en un instante feliz,
baja la marea
en el resorte que mueve el caos del mundo.

Te miro,
me miras,
nos miramos

y un relámpago azul nos ilumina.


Ana Muela Sopeña