dissabte, 30 de gener de 2010

METÀFORES BLANQUES EN ESTELS

*
Les teues paraules m'emporten per llindars
de metàfores blanques en estels,
on un ocell blau en l'ensomni
enmig de la calitja m'empara.

Em lliures cada dia molts mons
continguts en d'altres, amb les síl·labes
que marquen territoris de violes.

El verb sap ser el meu fidel amic
en la teua ploma d'hivern
i al cristall tallat de l'eufònic.

La teua música va mudant-se
en hemistiquis -dunes d'un atzar
que s'escapbussa en galàxies,
supernoves i nebuloses lúdiques-
en la memòria dúctil del passat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METÁFORAS BLANCAS EN ESTRELLAS

Tus palabras me llevan por umbrales
de metáforas blancas en estrellas,
donde un pájaro azul en el ensueño
me ampara entre la bruma.

Me entregas cada día muchos mundos
contenidos en otros, con las sílabas
que marcan territorios de violetas.

El verbo sabe ser mi fiel amigo
en tu pluma de invierno
y en el cristal tallado de lo eufónico.

La música de ti va transformándose
en hemistiquios - dunas de un azar
que bucea en galaxias, supernovas
y nebulosas lúdicas-
en la memoria dúctil del pasado.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari