*
La lluna al seu amagatall
vessa pel seu buit les paraules
que em porten ferida
per la nit sense alba.
Un lloc atrapat entre la broma
en pètals de rosa m'asserena,
amb el ventre salat de la deessa
que en lúcids pistils s'obri al món.
L'instint del mar,
amb prímules de plata,
esmuny la seua bellesa per la meua pell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NOCHE SIN ALBA
La luna en su escondite
derrama por su hueco las palabras
que me llevan herida
por la noche sin alba.
Un lugar atrapado entre la bruma
en pétalos de rosa me serena,
con el vientre salado de la diosa
que en lúcidos pistilos se abre al mundo.
El instinto del mar,
con prímulas de plata,
desliza su belleza por mi piel.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada