dimecres, 6 de gener de 2010

OCELL VAGAMÓN

*
Libèl·lules amants del plaer
en oceans auris es reflecteixen
amb arbres perduts en la boira
i pluja de l'amor i de la mort

Remembrances de tu,
somnis de l'alba,
sortilegis estimats en la broma.

Un blau en conjurs subterranis
s'extravia en bellesa
submergida en l'aigua de les hores.

L'ombra de la teua pell
m'encisa sempre
en la penombra màgica del món.

Els teus iris són amics dels somnis
i una tremolor lliurada a les visions,
en suavitat d'estrella,
es dissol en boirina
com ocell vagamón de gebre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ERRABUNDO PÁJARO

Libélulas amantes del placer
en océanos áureos se reflejan
con árboles perdidos en la niebla
y lluvia del amor y de la muerte

Remembranzas de ti,
sueños del alba,
sortilegios amados en la bruma.

Un azul en conjuros subterráneos
se extravía en belleza
sumergida en el agua de las horas.

La sombra de tu piel
me hechiza siempre
en la penumbra mágica del mundo.

Tus iris son amigos de los sueños
y un temblor entregado a las visiones,
en suavidad de estrella,
se disuelve en neblina
como errabundo pájaro de escarcha.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada