*
La lluna entre els llençols
t'avisa del meu vertigen d'estrelles,
en el límit obert
de la pell de la nit.
El nostre encontre es torna quasi eteri
en un món intangible i sublimat,
per la penombra màgica del bosc
que deté el sucre dels meus llavis.
Et bese com libèl·lula
amb el fred hivernal,
en l'espai quàntic de sorra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PIEL DE LA NOCHE
La luna entre las sábanas
te avisa de mi vértigo de estrellas,
en el límite abierto
de la piel de la noche.
Nuestro encuentro se torna casi etéreo
en un mundo intangible y sublimado,
por la penumbra mágica del bosque
que detiene el azúcar de mis labios.
Te beso cual libélula
con el frío invernal,
en el espacio cuántico de arena.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada